El litoral d'Oaxaca és bravío i prodigiós. La Serra Mare del Sud arriba amb els seus braços el mar i crea una costa única on es succeeixen impressionants penya-segats i plàcides i apartades badies. Rius i rierols baixen de les muntanyes per confondre al final de les platges i els palmerars amb llacunes, esteros i manglars. Les platges, desenes de platges, majoritàriament verges, estan envoltades per vegetació tropical. Els boscos de l'interior protegeixen petites poblacions assentades en les planes oa la part alta de petits turons, on la vida transcorre aliena al creixement del turisme que acaba de descobrir Badies de Huatulco, Port Angel i Port Amagat i s'ha llançat a gaudir d'un els últims paradisos tranquils i afables del Pacífic mexicà. Huatulco va poder ser la clau americana de les autèntiques Índies. Quan van arribar els espanyols a aquest lloc que havia estat un encreuament de camins a la ruta que unia els senyorius zapotecas de Zaachila amb Tehuantepec, el mateix Cortés va pensar, primer, que Huatulco era una bona base de fortuna per aconseguir els tresors del somiat Perú i , quan va desistir d'aquesta idea, que Huatulco podia ser el millor port de la Nova Espanya per aconseguir l'Orient. Entre 1526 i 1560, Huatulco va viure d'aquest somni. L'auge comercial del cacau i el tràfic comercial amb Perú i amb la capital del virregnat, per la ruta de Miahuatlán, Oaxaca i Tehuacán, van convertir Huatulco en un empori pròsper i florent, on no faltaven colons, comerciants, artesans i armadors de vaixells. La gran festa, una de les més espectaculars de tota Amèrica, està acompanyada per diverses activitats paral · leles, entre les quals destaquen la cercavila de les delegacions, l'elecció de la representant de la deessa Centéotl - dirimida entre les dones de les delegacions que millor coneixen les tradicions del seu poble - i el Bani Stui Gulal (Repetició de l'Antiguitat), on es narra, en forma teatral, la història dels Dilluns del Turó.