Els contes i les llegendes tenen un caràcter general, és quelcom comú en la història dels nostres pobles, ja sigui concebuda en un fet inversemblant, és a dir, producte d'un mite, o bé fundada en la verificació d'un remot i significatiu succés en el cas de vegades pren cos de tradició, de la qual al seu torn es deriven certs usos, pràctiques i costums les manifestacions constitueixen precisament la medul · la del folklore. En aquest aspecte Oaxaca té diversitat de llegendes de caràcter mític i històric, entre les primeres figuren la llegenda zapoteca del naixement del foc, la del mític naixement dels arbres de Apoala, progenitors del primer home i la primera dona mixtecos, entre les segones figura la poètica llegenda de la princesa Donají i les singulars aparicions de la Verge de la Soledat i de Juquila. En cada un dels relats podem trobar una sèrie de suggestives anècdotes, tradicions i llegendes que van des de les que tenen gust de epopeia, fins les que ens recorden les consejas referides als avis, la narrativa de l'esdevenir quotidià és molt ric i variat en Oaxaca i el gust que li posen els nostres paisans és una manifestació molt especial. L'origen de la festa dels Dilluns del Turó es vincula amb els ritus prehispánicos dedicats a Centéotl, deessa del blat de moro. Després de l'arribada dels espanyols, franciscans i dominics van prohibir els cultes a Centéotl, van destruir l'altar de la deessa situat a la falda de Daninayaoloani, el Turó de la Bella Vista, avui Turó del Fortí, i en el seu lloc van construir el temple catòlic dedicat a la Verge del Mont Carmel, avui temple del Carme Alt. En els temps de la Independència de Mèxic i de la revolució mexicana, la festivitat dedicada a la Verge del Mont Carmel va seguir tenint gran acceptació al poble, que pujava després dels actes religiosos al turó, a gaudir d'un dia de camp. El 1932, amb motiu del 400 aniversari de la Ciutat d'Oaxaca, es va celebrar un homenatge a la capital per part de representants de totes les regions de l'Estat, amb balls, música, espectacles i una "Guelaguetza" representant de la Ciutat d'Oaxaca. Aquests balls van causar un gran impacte en els Oaxaca que van decidir repetir, al Turó del Fortí, durant les festes dels Dilluns del Turó. A partir de 1953, van quedar definitivament unides la tradició de la Guelaguetza i les festes dels Dilluns del Turó, i, el 1974, es va inaugurar un auditori amb capacitat per a 11.400 assistents per tal d'acollir l'acte central de la festa, els balls dels representants de totes les regions.