Els treballs en fusta són també reconeguts internacionalment. La seva inspiració és clarament quotidiana. Hi ha esquelets i diables, perquè hi ha festes amb esquelets i diables, com el Carnestoltes o el Dia de Morts, hi ha reis i pessebres, bandes de música, natura i animals. Alguns animals quotidians (armadillos, iguanes, cargols, gats) han estat transformats en éssers fantàstics: els alebrijes, l'últim exemple de la capacitat dels artesans Oaxaca per vincular tradició i fantasia poètica, creació i respecte a una herència de segles. Des Oaxaca s'assoleixen amb facilitat les grans ciutats amb meravelles prehispàniques (Muntanya Albán, Mitla, Yagul, Lambityeco), Santa Maria del Tule amb el seu arbre mil · lenari i els pobles on s'aixequen els magnífics ex convents dominics: Yanhuitlán, Teposcolula, Coixtlahuaca, Tamazulapan , Tlacochahuaya o Tlacolula. Línies regulars d'aviació enllacen la ciutat, en poc més de mitja hora, amb els paradisos de la costa (Badies de Huatulco, Port Amagat) i la nova autopista permet assolir Mèxic D. F. en menys de cinc hores. Oaxaca és el centre d'un estat desbordant en atractius que expressa el millor de tots precisament en el seu capital, a partir del quadrat màgic format entorn del Zócalo, la plaça ideada per viure la vida i conèixer el món, sense més esforç que el d'triar un lloc per una distància justa, correcta i equilibrada, del Palau de Govern i la Catedral.