A l'hora d'emprendre un viatge no hi ha massa llocs que m'atreveixi a recomanar incondicionalment, la majoria d'ells són adequats per a alguns individus i ofereixen arestes irresistibles per altres. Oaxaca és una excepció. No m'imagino a ningú mitjanament intel · ligent, que reuneixi les condicions de normalitat que es requereixen, per exemple, per obtenir el carnet de conduir, que no quedi atrapat necessàriament per la màgia d'aquesta ciutat mexicana i colonial. Si vostè pot, no ho dubti. Aneu a Oaxaca sense més dilació. A Oaxaca, la cruïlla i el mestissatge de cultures dibuixa les línies dels seus carrers i tot evoca una nostàlgia que està vigent en la vida quotidiana. A Oaxaca vaig entendre el realisme màgic de García Márquez. Aquest impostor mai va ser escriptor que imaginés res. La seva vigència és la del periodista capaç de relatar la vida quotidiana d'universos com el que tanca Oaxaca. No sé que m'atrau més d'aquesta regió mexicana, si les petjades dels mixtecas i els zapoteques, els vestigis vius i presents dels conqueridors espanyols o el colorit irresistible dels seus mercats, de la seva artesania i la seva pintura. Els frares dominics espanyols van sembrar de convents aquest estat mexicà. Al segle XVI van aixecar més de cinquanta, la majoria d'ells encara en peu, donant ús a la fe de molts cristians. Probablement volien conversos per garantir-se el control d'un univers privilegiat. Oaxaca és un dels estats de Mèxic més rics en art popular. Les manifestacions de les seves tradicions artesanes i de la seva inventiva són molt àmplies i s'estenen per tota la geografia de l'Estat. Pràcticament no hi ha una esfera de l'ampli registre de matèries primeres de l'artesania (teles, fusta, fang, ferro, metalls preciosos, pells) que no trobi una manifestació singular a Oaxaca, recolzada en el talent artístic i la imaginació dels seus creadors i en el respecte als mitjans i tècniques tradicionals que distingeix l'artesania Oaxaca i l'ha fet creditora de fama internacional. Un dels més cridaners exemples del resultat de la imaginació quan s'uneix amb la tradició artesana es troba en els tèxtils. Teles i llanes són treballades com fa segles, amb l'ajuda de telers de cintura, filoses, baionetes i colorants naturals, des de la famosa grana cotxinilla que genera el vermell fins al màgic cargol porpra que es muny per obtenir tan preuat color. El treball es manifesta en la riquesa dels vestits indígenes, a les sorprenents bruses, faldilles i rebozos de la Costa i el Istme de Tehuantepec, on s'aprecien les influències del comerç amb Orient, en els huipiles de la Serra o en els sarapes de les Valls Centrals. Oaxaca, d'altra banda, és un dels escassos productors del cotó coyuchi, els colors naturals van des del cafè clar fins al vermell. El capoll d'aquesta varietat de cotó és tan petit que és impossible filar-lo de forma industrial.