De pares a fills, el passat prehispànic s'ha transmès segle rere segle i perviu i es manifesta en les festes, els mercats, la música, la roba, la parla i la gastronomia, en la importància concedida, encara, a la feina comunal, a els ritus d'intercanvi, a l'ajuda recíproca, i en l'estreta vinculació entre la vida quotidiana i els rituals que arriben l'esfera del sagrat. La tradició, el ritual i la màgia s'expressen en les danses, el medi secularment emprat per propiciar i dominar la voluntat de les potències misterioses, segons l'anàlisi realitzada per la investigadora Doctora Margarida Dalton. A cada comunitat, els consells d'ancians, els cabildos i la gent de saviesa s'han preocupat de mantenir i alimentar les costums relacionats amb les danses i la seva música, que, necessàriament, acompanyen l'home quan ha d'actuar sobre les forces de l'univers per propiciar la pluja, la caça o les bones collites, quan celebra les noces, acull els nens o acomiada els morts. "El dansaire - diu la doctora Dalton - no balla per la seva diversió o per la del públic: les seves danses són una pregària que invoca el suport de les forces supremes que ell considera dominen el món". Un sòlid desenvolupament han tingut els projectes ecoturístics en la Serra Juárez ia la costa de Oaxaca. Avui podem visitar i conèixer llocs escollits per la naturalesa per preservar aquesta enorme riquesa en espècies animals i vegetals, que per les seves característiques fins fa alguns anys es desconeixien de la seva existència a la regió. Ixtlán de Juárez i les finques cafeteres obren les portes per mostrar al món la seva riquesa ecològica i cultural.