Eva Dueñas. La visita té un colofó ??esforçat. Després de pujar els 800 graons esculpits a la muntanya, a la nostra dreta apareix el Monestir, una altra façana espectacular esculpida a la muntanya, més alta que la del Tresor amb els seus 45 metres, però erma de tota decoració. El seu interior, de nou un espai buit a l'interior de la muntanya, a penes dóna pistes de quin va ser el seu ús. Potser temple i potser tomba del rei Obodas I. Tant és. La visita a Petra, a Jordània, pot durar tant com es desitgi. Sempre hi ha camins secundaris pels quals perdre. Llocs en els quals seure i pensar que només s'ha descobert un cinc per cent de l'antiga capital nabatea. Dóna vertigen pensar el que pot haver sota la sorra que trepitgem. Però farà bé el viatger a prolongar la seva visita tot el possible, aguantar fins a la tarda, quan les ruïnes es van quedant buides i, en sortir, comprovar com el Tresor ha canviat des que el vam veure al matí a l'entrar, com la llum del sol ha variat la seva direcció i la façana, que fa unes hores brillava intensament, ara presenta un to més rosat, un aspecte més reposat que permet apreciar millor els detalls.