Sens dubte, El Tresor és el més conegut de Petra. I la seva fama, en part, la hi deu a Indiana Jones i l'Última Croada. Bé, per ser sincers, la seva fama la deu al seu bellesa però la seva popularitat es pot atribuir al senyor Jones. La veritat és que, després de caminar durant una bona estona pel Siq, veure com va apareixent El Tresor davant els teus ulls és una experiència d'allò més impressionant que he viscut. Té alguna cosa especial. Des del color, que canvia durant el dia d'un to més groguenc a un més rosa segons li va donant el sol, fins a la seva solemnitat. És igual que estiguis envoltat i acompanyat de multituds fent fotos, venent coses o fins i tot destorbant. És igual. La veritat és que un es pot quedar aquí mirant i mirant, sorprès. I un té la curiositat d'acostar i endinsar-se en el seu interior. Encara que després et penedeixes (dins no hi ha res més que un buit enorme). Però aclapara saber que això era la porta d'entrada de la ciutat nabatea. I aclapara més saber que està tot per descobrir. Que sota hi ha molt, que al voltant hi ha més. Que els terratrèmols i el temps han amagat tot el que allí existia civilització després civilització. I que et queden hores i hores de passeig per Petra.