Els monuments de Petra han arribat buits fins a nosaltres. Si alguna vegada hi va haver decoració en el seu interior (i algunes restes queden per pensar que així va ser), ara el que veiem en entrar al Tresor és la pedra neta de la muntanya, una pedra amb vetes de colors naturals, un enorme llenç sobre el qual la naturalesa va pintar de forma harmoniosa. Camí per la vall en el qual, des del segle IV abans de la nostra era, els nabateus van construir la seva capital, quan arriba fins a mi el so d'una cançó. Prové de l'interior d'una de les Tombes Reals que flanquegen l'avinguda principal. Pujo fins a aquest lloc. Un policia jordà venç l'avorriment de les seves llargues hores de guàrdia entonant una bella melodia. La seva veu ressona en les buides parets de pedra component una irrepetible banda sonora de la qual, segurament, no va gaudir l'explorador suís Jean-Louis Bruckhardt quan va redescobrir el secret més ben guardat pels àrabs del Pròxim Orient.