De tots els mercats de la capital, el més popular potser sigui el 20 de novembre, especialitzat en menjars, molt freqüentat pels Oaxaca i capaç de seduir, com els mercats indis, només per la qualitat dels seus aromes. A l'entrada es situen els venedors de llardons, els llocs de cecina, tasajo i tripetes seques, després formen els venedors de xocolata, els llocs de pa. Al fons se situen les barbacoes i les fondes, en les que a tota hora és possible gaudir d'un antojito o d'un àpat més seriosa: tasajo de fils, per exemple, seguit d'ou amb salsa amb branques de epazote, enmoladas, chilaquiles de fesol, quesillo i, per rematar, frijolitos amb herba de conill i chochollotes i una bona tassa de atole blanc de granet. Al mercat Benito Juárez Maza hi també llocs de fruites, verdures, flors, neus i aigües fresques, huipiles, faldilles, brodats, sedes, alebrijes, els peixaters que ocupen tot un carrer, els fruiters i els distribuïdors de quesillo, el formatge Oaxaca , format per tires delicioses que, enrotllades unes amb altres, acaben per compondre un gran formatge circular. Al mercat d'Abastos hi ha de tot (teles de Sant Antonino, cistells i figuretes de Ocotlán, escultures de l'Istme, joieria de Mitla, terrisseria de Sant Bartolo Coyotepec), s'ubica al costat de la Central Camionera de segona classe, hi ha també molts altres mercats - al Sánchez Pasqües, el Democràcia, la ratlleta -, gairebé tants com esglésies. A la nit, l'auditori torna a omplir per acollir la representació del mite fundacional de Oaxaca: la llegenda de la princesa zapoteca Donají, que va ser donada en qualitat d'ostatge als mixtecas per preservar la pau a les Valls d'Oaxaca. Com la Aïda de Verdi, l'heroïna zapoteca va patir un tràgic destí: assumir el risc de morir i de perdre per sempre el seu estimat, el príncep mixteca Nucano, abans que trair al seu poble. Donají facilitar un atac dels zapoteques, que no va aconseguir alliberar-la. Com a represàlia, els seus captors la van decapitar. Nucano, el seu enamorat príncep, va ser qui la va donar sepultura. La llegenda diu que Donají no va perdre amb la mort la bellesa que encara avui segueix mantenint en la tomba on reposa al costat del seu estimat, a la nau major del temple de Cuilapan de Guerrero.