En declivi de la cultura zapoteca va seguir l'auge de la mixteca, desplaçada, al seu torn, per l'empenta dels asteques, sense que cap arribés a extingir del tot. Quan els espanyols van arribar a Oaxaca es van trobar amb un mosaic de cultures estès sobre un territori agrest i habitat per pobles la vida venia donada pel compliment dels seus ritus i tradicions. El 1524, Hernán Cortés es queixa per carta al Rei d'Espanya del fre trobat a Oaxaca al seu afany conqueridor. "Aquesta terra - diu, referint-se als valls ocupats per mixtecas i zapotecas - és tan muntanyosa que no pot ser creuada ni tan sols a peu." Quant a la seva gent, Cortés relata que va enviar per dues vegades tropes contra els indígenes, "però van ser incapaços de trobar victòria perquè els seus guerrers eren molt ferotges i ben armats". Pocs anys després, Cortés, encisat per Oaxaca, confessaria la seva passió per les mateixes terres que li van semblar aspres i salvatges. "Beneït sigui Déu que em va permetre conèixer aquests llocs", va dir l'espanyol, que va obtenir del Rei, per a si mateix, el marquesat de la Vall d'Oaxaca. • Sant Sebastià Abasolo Al sud-est de la Vall d'Oaxaca, per la carretera 190. La localitat compta amb un bell temple del segle XVIII dedicat a Sant Sebastià Màrtir. Les dues festivitats majors celebren al Sant del mateix nom, el dia 20 de gener, ia la Mare de Déu de l'Assumpció, el 15 d'agost. • Santa Creu Papalutla S'arriba prenent la Carretera Federal 190 amb destinació al Istme, després segueixi a l'esquerra pel trencall que travessa el poblat de Sant Sebastià Abasolo. En la població destaca el temple de la Santa Creu, que data del segle XVII. El Tourist Yú'ù del lloc està decorat amb imatges de papallones, pel fet que el nom de la localitat, Papalutla, significa originalment "camp ple de papallones".