Alguns restaurants al casc antic de Montpeller. Montpeller és una petita ciutat del Migdia, a la regió de Herault a 14 quilòmetres de la costa mediterrània. Té uns 200.000 habitants i és, sobretot, una ciutat fantàstica per viure, ho té tot: és dinàmica, acollidora, plena de vida, amb tots els serveis necessaris. A més de ser francament bonica està plena de racons per descobrir, ja siguin històrics o moderns, multitud de zones verdes i un clima agradable. És una ciutat tranquil · la però a la vegada plena de la marxa que li donen la multitud d'estudiants de tots els racons del planeta que poblen les seves escoles i universitats. Si travesses tot el centre arribaràs una petita avinguda, la rue Foch, que acaba amb el palau de justícia i l'arc de triomf i que dóna pas a la Promenade du Peyrou, un bonic parc, encara que amb massa ciment per al meu gust, que culmina amb el "Château d'eau" i l'aqüeducte romà que travessa part de la ciutat. Un altre parc on val la pena perdre és el Jardin des plantes, el parc botànic més antic de França creat per Enrique IV, en 1593, per la facultat de medicina de la ciutat. Si tornem al Antigone, ens trobem amb un barri ultramodern, amb grans edificis d'un estil que barreja l'arquitectura actual amb el neoclassicisme ple de grans espais oberts. A mi particularment em sembla una mica fred, però quan vaig estar estaven plantant arbres per tot arreu, el que suposo que alegrarà bastant la zona, el barri acaba amb un canal envoltat de restaurants, la majoria molt "industrials" tot i algun amb molt d'encant com La gingette, i amb l'edifici de l'Assemblea regional. A vista d'ocell aquest barri, dissenyat per Ricardo Bofill, té forma de clau. Als voltants hi ha petits pobles de platja, alguns són els típics pobles que podries trobar en qualsevol racó valencià (La gran Motte, Carnon, etc) i altres tenen petites sorpreses com Palavas, amb un castell de conte de fades.