Escales d'alguns edificis del conjunt cultual medieval jueu de Montpeller. La poma de la Barralerie a Montpeller, les façanes es van remodelar per complet al segle XVIII, conserva a la part posterior un conjunt cultual jueu esmentat pels grans historiadors locals. Prèvia a la seva classificació en la categoria de monuments històrics el 2004, es va realitzar una valoració arqueològica relativa a les potencialitats medievals conservades principalment a l'hotel del notari Auteract, adquirit per l'ajuntament. Si Montpeller es presenta al segle X com un nucli primitiu únic i fortificat, va ser en el context de forta reordenament urbà de principis del segle XIII quan es va assentar la comunitat jueva. El barri elegit és de l'agrupació de dues illes primitives separades per un carreró però seguint un gran eix que enllaçava al palau senyorial amb els mercats de la ciutat. Es distingeixen alineats sobre el carreró dels edificis de la sinagoga, l'mikveh i de la casa de l'almoina. A la efervesciencia de principis del segle XIII, el parcel · lari antic compost per petites unitats experimentar nombroses transformacions per edificar espais més amplis en forma de cases d'estil patrici. És el cas per a la sinagoga, que presenta una façana de més de 10 m de llarg. Aquesta situació va comportar certes restriccions i adaptacions. La planta peculiar de la sinagoga evoca l'existència probable de dues cases anteriors, així com la disparitat dels edificis on s'ubiquen el mikveh i la sinagoga indica que es tracta de dues cases prèviament mitgeres: això es troba confirmat per l'orientació del parcel · lari, l'entroncament de les dues façanes, el desnivell dels pisos i teulades, i l'absència de comunicació directa entre els dos solars. En canvi diversos elements comuns testifiquen la transformació en un conjunt comunitari: l'alineació de les tres portes de la sinagoga, la sala baixa i el mikveh que donen al carreró, l'excavació al soterrani per a la piscina ritual del mikveh així com la sala baixa al soterrani de la sinagoga amb el terra en el mateix nivell, la mateixa altura d'arrencada de la volta i idèntica tècnica de abovedamiento per a ambdós espais. La construcció on s'ubica el mikveh només es conserva fins al primer pis. La part superior es va reedificar al segle XVI, però al soterrani hi ha una sala a l'altura del carreró la funció encara desconeixem, una escala estreta que condueix al vestidor amb nínxols i banquetes i també a la piscina excavada a més de 6 m per sota del carrer. L'edifici sinagogal presenta per la seva banda un alçat medieval complet i homogeni, que consta d'una vasta sala baixa al soterrani, dues plantes i golfes. La sala baixa comunica directament amb la sinagoga mitjançant una escala i una obertura practicada en la volta (figura 3). Del carreró una porta apuntada s'obre a l'espai cultual d'un sol tros que potser sostenia una tribuna com ho suggereixen dos arcs cantoners conservats (figura 4). Aquesta estructura peculiar precisa de la integració d'un sistema de distribució, de cobriment i d'il · luminació que convingui a una peça que s'alça d'un sol tros fins al primer pis, és a dir uns 8 m d'alçada, el que es troba confirmat per la absència de forats pel entaulat i l'existència d'una obertura apariat de grans dimensions al nivell del pis. L'auge de la comunitat jueva fins al seu primer exili el 1306 es tradueix topogràficament en la ubicació de la sinagoga com mana la regla a la part alta de la ciutat prop d'una font d'aigua, en aquest cas la capa freàtica, així com en la presència de dependències de caire religiós amb el mikveh, bany ritual de purificació, d'índole caritativa amb la casa de l'almoina i d'índole didàctica amb l'escola. L'estudi d'aquest hotel que es realitzarà pròximament amb deteniment ens permetrà aprofundir en el coneixement del parcel · lari medieval, de l'arquitectura domèstica de Montpeller i en especial de la manera d'assentament, la història i els costums de la comunitat jueva gràcies a la conservació excepcional de aquest conjunt cultual de l'edat mitjana.