Una barca navegant per un dels afluents de l'Amazones a uns 40 quilòmetres de Iquitos a prop del poble d'Indiana. Tradicionalment s'assigna a l'Amazones el segon lloc en longitud total, darrere del Nil, encara que no ha existit mai un consens generalitzat sobre quins són els punts de mesurament acceptables. Les últimes investigacions, afegeixen uns 740 km més al llit, el que ho col locaria definitivament en el primer lloc de la classificació de rius més llargs del mundo.Según els mesuraments més conservadores, el riu té uns 6.762 km de llarg. Però, una expedició peruà-brasilera que ha conclòs la feina de casa al juny de 2007 ha calculat 6800 km.1 Presenta seccions de gran variabilitat en el llit. A la desembocadura la distància d'una ribera a l'altra és de prop de 330 km, mesurats entre Cap do Norte a Punt Patijoca i incloent l'illa de Marajó (pronunciï's: Maraya), de la grandària de Dinamarca i el delta del riu Pará (tram final del riu Tocantins), d'uns 60 km d'ample. La distància de les boques de l'Amazones, formades per una espècie de delta dissimulat per l'acció de les marees i dels corrents marins, és d'uns 100 km aproximadamente.Actualmente, per recents informes d'investigacions, la Societat Geogràfica de Lima, recolzada per entitats de la comunitat científica internacional, va posar fi a la polèmica sobre l'origen del riu Amazones en determinar que neix als Andes del sud del Perú i és el més llarg del món, superior al riu Nil en més de quaranta kilómetros.Desde seu naixement en la trencada Apacheta, a la falda del Nevat Quehuisha, al departament d'Arequipa, a 5.170 metres d'altitud, fins a la desembocadura a l'Atlàntic després de recórrer Perú i Brasil, aconsegueix una longitud de 7.062 kilómetros.Esto ho fa 391 quilòmetres més llarg que el Nil, a l'Àfrica, que s'estén per 6.671 km, segons van dir l'expert Zaniel Novoa, de la Societat Geogràfica de Lima, i el periodista i explorador polonès Jacek Palkiewicz, que el 1996 va encapçalar una expedició multinacional cap a la naixent l'Amazones. Es va arribar a establir aquesta mesura, que al cap de 12 anys va ser validada per importants entitats de la comunitat científica internacional. Entre elles figuren la Societat Geogràfica de Londres, l'Acadèmia de Ciències de Rússia i l'Institut Brasiler de Perquisicions Espacials.