Isabel té 88 anys i és cega des dels 25 a causa de la malaltia. Al 71 li van pronosticar 6 mesos de vida. Actualment està recuperant-se d'una operació d'hèrnia i ja té ganes de tornar a les seves passejades per la platja. La reconstrucció de la història recent de la diferenciació territorial de la endèmia de la lepra, segons regions i estats al Brasil, permet distingir una desigual evolució espai-temporal interregional, intraregional i interestatal, com les que endavant seran descritas.La distribució actual de la lepra al Brasil, demostra la seva concentració en 14 dels 27 estats del país. En els set de la regió Nord (Rondônia, Acre, Amazones, Roraima, Pará, Amapá i Tocantins), quatre de la regió Nord-est (Maranhão, Piauí, Ceará i Pernambuco), dues de la regió Centre-Oest (Mato Grosso i Goiás ) i un de la regió Sud-est (Espírito Santo). En aquests estats es concentra aproximadament el 80% de les notificacions del període estudiat. Els estats de més alta detecció i amb evolució més desfavorable de la endèmia, van presentar elevats creixements de la població, especialment en les dècades del 60 i 70. Les regions Nord i Centre Oest, van obtenir les més altes taxes de creixement poblacional. Registrar a meitat de la dècada del 90, els majors percentatges de població migrant, i el més intens creixement de la taxa de detecció de casos de lepra. La permanència històrica d'elevada incidència de la lepra a la regió Nord, a l'estat de Maranhão i Pernambuco a la regió Nord-est, de l'estat de Paraná a la regió Sul, així com relativament baixes incidències en la resta d'aquesta darrera regió, suggereixen la existència de contextos geogràfics de diferent vulnerabilitat a la producció social de la lepra, i de nous components en l'organització espacial en alguns territoris. Tot i que acceptem la possible influència de factors operacionals en la construcció d'aquestes regularitats, és poc probable que aquests s'hagin mantingut durant més de 70 anys.