CAN TUNIS BARCELONA DRUGS. Algunos trabajadores de la asociacion ABD ayudan a esta usuaria americana con sobredosis. El doctor Manuel Amoro Peminger, trabajó en Can Tunis, y visito Barranquilla, sus conclusiones aparecieron en una carta en el “Servei d´Informació Col.legial”. correspondiente al número 100, de septiembre - octubre del año 2001. Entre otras consideraciones tras estar en poblado madrileño escribe: “Vaig veure com pot ser un espai de venopunció en condicions, preparat  i recolzat per l´Administració. Em vaig adonar que és una necessitat de salut imprescindible en un espai com Can Tnuis. És una necessitat de salut tan elemental que no desempvolupalr-la  vulnera la més elemental ètica profesional. (...) M´he sentit frustart cada cop que intentava dur a terme allò que m´indicava el sentit comú i la meva experiència. Veia com la gent consumia en condicions d´higiene deplorables i aquesta queixa no arribava enlloc per manca d´interès dels responsables de Salut Pública. (...) He pogut veure amb els meus propis ulls com a la Barcelona del 2004 hi ha ciutadans que s´ha decidit abandonrar.(...) Es molt tris adonar-se que hi persones a les quals l´Administració no considera com a tals. I aquest atemptat als drets mes fonemebtals de l´individu, aquesta desprotecció premeditada en fa pensar que encara ens queda un llarg camí, per assolir  una societat justa i democrática”.