Dos homes xerrant a la Plaça central de Filandia. Quindío. Una de les peculiaritats dels traginers eren els seus exageracions per fer comentaris o crítiques als seus coterráneos. Vegem algunes de les més freqüent: Més avorrit que un mico en un bonsai. Més avorrit que un cavall en un balcó. Més lleig que un carro per sota. Més lleig que una corbata apedaçada. Més lleig que Posa-hi a la mare. Més canson que una aplanadora de pedals. Més cansona que una victòria sota el braç. No és capaç de vendre un tamal en un ensorrament. No convenç un gos amb una lliura de carn. És tan garetas que li cap un tren amb joncs. És tan garetas que li cap un borratxo voliando un ponxo. En aquest poble fa tant fred que els gripaus utilitzen ruana. S'emborratxa voliando un ponxo. No aguanta una missa amb pólvora. Es dorm ensabonant un tigre. S'atura en una tapa de cervesa i queda borratxo. Destorba més que un marrà a la cuina. És tan mentider que diu una veritat i es posa colorao. Més perdut que gos en en una processó. És tan vesc que plora i es mulla l'esquena. Tens unes orelles tan grans que si les mou surt volant. A la casa no li parla ni el radi. Tan caigut que li van tallar la cua al gos perquè no es la Volée. Més caigut que mamella de gitana. És tan dolent que no li fa un gol a l'arc de Sant Martí. He d'aclarir que com Paisa, s'inclou, no només al departament d'Antioquia, sinó també els habitants de Caldas, Risaralda, Quindío, part del Tolima i Nord i Occident de la Vall, ja que tots ells conserven l'esperit i llenguatge que els van llegar els antioqueños al segle passat. L'exageració és una manera natural d'expressió dels Antioquia, que va acabar per ser una de les majors delícies folklòriques de Colòmbia. El paisa està creant exageracions cada dia amb una riquesa d'imaginació i de gràcia imponderables. Totes elles són frases brevíssimes, carregades de malícia i fantasia que majoritàriament es refereixen als defectes o aspectes negatius de l'ésser humà. Vegem doncs a que exageren els paisas. A l'home en el seu aspecte físic. Per ser alt. És tan alt que l'alimenten amb boladores. És tan alt que té núvols als ulls. És tan alt que li tiren el menjar amb cauchera i li arriba vinagre. És tan alt que arriba guamas cagant. Per arrugat: Més arrugat que plata de tafur. Més arrugat que un acordió. Més arrugat que un termos. Més arrugat que davant de miop. Més arrugat que una lliura de panses. Més arrugat que taleguito de nen acabat banyat. Tan arrugat que no es posa el barret, sinó que l'hi cargola. Del feble: Té músculs de rellotger. No fallida un ou als cops de martell. No aguanta una missa amb boladores. Es cansa peyendo. No es tira els pets sinó que se li cauen. Del lleig: És tan lleig que en diuen per calmar singlots. És tan lleig que el lloguen per espant. És tan lleig que ho va fer Déu i va asseure a riure. És tan lletja que li fa por dormir sola. És tan lletja que no inspira ni venials. És més lleig que tirar-li a la mare. És tan lleig que el regala i l'hi tornen. És tan lletja que no se la menja ni un tigre cec. És més lleig que una volta canyella a cul pelat. De l'flac: Més flac que gat de ferreteria. Més flac que gos d'indi. Més flac que les sis en punt. És tan prima que es fica al llit en agulla i s'aixopluga amb el fil. És tan flac que, per treure-li les restes no és sinó despullar. És tan flac que se li treu la radiografia amb una vela. És tan flac que es pot motilar amb una maquineta. És tan flac que s'ho empassa un pollastre sense sacsejar-lo. Té més greix un rellotge. Té més carn un xoriço al nus. De la grossa: És tan gros que sembla un bunyol amb corretja. És tan grossa que l'Àngel de la guarda ha de dormir en un llit a part. Tan grossa que cal preguntar-li per qual costat s'asseu. Del que fa pudor: Té un tuf que crema un canyar amb el baf. El contracten per dissoldre manifestacions. Més cagat que vara de galliner. No li acosta un gallinazo fumant tabac. Fa olor de riallada de goril · la. Fa olor de calçotets de pres. Fa olor de huayuco d'indi. Fa olor de matrimoni acabat descobijado. Fa olor de sotana de missioner. Fa olor de gitana mal asseguda. De l'lampiño: Saludes li va enviar una ampolla. No té un pèl ni per a una arepa. Es pot afaitar amb esborrany. La barba sembla un plugim ventada. La barba sembla un partit de futbol. No se sent un crit de pèl a pèl. Del mal parat o amb defectes en els peus: És més mal parat que un catre de lona. La van parar fresca. Entre les potes li cap un vagó del ferrocarril travessat. Li cal un boig voleiant un costal. Camina com valora en rajola. Camina com un ànec en tunero. Camina com gallinazo en teulada calent. De l'home de baixa estatura: Més petit que nan patimocho. És tan petit que s'asseu en una moneda i els peus li queden penjant. Tan petitó que seu en una caixa de llumins i crida perquè ho baixin. És tan petit que es tira un pet i aixeca el polvero. Més petit que glop on les putes. És tan petit que els ulls de poll li surten a la ciència. És tan petita que el cap li fa olor de pecueca. D'una persona vella: Més vell que un solar a Cartago. És més vell que el sancocho. És més vell que l'ús de caminar aturat. És més vell que una cançó de Pedro Vargas. És tan vell que és major que el pare. Ja no li falta sinó mudar de llengua. Va néixer quan l'arc iris estava encara en blanc i negre. Va néixer quan les colobres caminaven parades. Va néixer quan el cor de Jesús de pantalons curts. Va néixer quan el mar mort tot just estava malalt. Va néixer quan el riu Medellín tot just venia per l'estrella. És tan vell que li va tocar pagar servei militar de llança. Per als trets físics del cos: És tan calba que se li veuen el cap. És més indi que una flor de pom. És més mona que una cayubra. És tan cegatón que s'ha de posar ulleres per escoltar una serenata. És tan sord que li menteixin la mare i diu: gràcies. No veu ni per la família. Sembla més cegatón que xinès amb mussols. És tan ñato que pot prendre aigua en un disc. És tan ñato que pot mossegar un mirall. Té la boca tan gran que es posa arracades de coure i s'enverina. Té més dents un ocellet a la boca del estòmac. És tan mueco que cal donar-li la carn mòlta. És tan Patón que s'adorm aturat i no es trasnocha. Més perfumat que el sant sepulcre. Més cremada que cul d'olla. Té tanta força en els pulmons, que bufa un vedell pel cul i li redreça els trossos. És tan diabètic que orina i les formigues se li pugen pel raig. El cap sembla una perruqueria mal escombrada. Quedo com sobrat de tigre. Té cumbamba de tauró. Està tan tremolós que vessa un banana. Té pols per salar carn. Té més dents que una baralla de gossos. De l'home viu, recursiu, espavilat: Li treu capul a una calavera. Es rebusca més que un gall en un abocador. Sent respirar a les formigues. Escolta créixer l'herba. Es beu un músic.