L'origen de la riquesa de Petra va estar en el comerç caravaner. Fins a set rutes confluïen a la ciutat del desert, des d'on es distribuïen els productes cap a Alexandria, Jerusalem, Damasc, Apamea i moltes altres ciutats. Les fonts literàries, com el Periple del Mar Eritreo i Plini, detallen les enormes taxes a què estaven subjectes les mercaderies que circulaven a través del regne nabateo. Es donen xifres de fins a un 25 o un 50 per cent d'imposició tributària. Aquesta càrrega, unida a l'alt valor dels productes comercialitzats, com seda, betum, encens, espècies o mirra, i per l'enorme quantitat de mercaderies desplaçades permeten comprendre el sobtat esplendor del regne nabateo, ocasionat per l'enorme demanda derivada de la Pax Romana , que es materialitza en la seva portentosa capital. Sobre la cronologia del regne nabateo no es disposa de dades directes que permetin traçar una història més o menys ferma. Hem de conformar-nos amb la informació arqueològica i les notícies aïllades que proporcionen les fonts clàssiques, essencialment Diodoro Sículo, Estrabón i Flavio Josefo. Tota aquesta documentació permet constatar que a mitjans del segle II aC existia una família reial a Petra, testificada per Estrabó, tot i que la institució monàrquica pot haver precedit a la dinastia Aretas I, considerat tradicionalment el primer rei nabateo, el nom d'Aretas I apareix esmentat en la inscripció nabatea més antiga, de 168 aC A partir d'aquest moment es van consolidar les estructures del regne i es va començar a construir la necròpoli real. Els diferents reis competirien entre si per aconseguir façanes cada vegada més belles i espectaculars per les seves tombes tallades en les parets rocoses.