Des de la seva centre, Petra es ramifica, durant 853 quilòmetres quadrats, en un laberint de wadis o lleres de rius secs, i antigues rutes de caravanes que van portar encens d'Oman a Gaza i tornar carregades amb braçalets d'or dels tallers d'Alep, cap els socs de Iemen. Un entramat de segles que va començar a forjar-quan el poble nabateo va arribar a Petra al segle IV aC, i va desallotjar d'aquestes terres als seus antics pobladors, els edomites. Aquest poble de pastors nòmades va saber comprendre que l'enclavament era perfecte per controlar les rutes comercials, recaptant aranzels per travessar el territori que van fer seu. Les trencades, cingles i barrancs de Petra es van convertir en la seva fortalesa de pedra. La van batejar Rèquem, nom semític que al · ludeix a una tela de variats tons, amb què el que evocar les acolorides vetes i jaspiats de les roques de Petra, de les que s'extreuen pols de gres de nou tonalitats.