D'acord a l'altra versió fonamentada en investigacions, la regió es trobava habitada pels mazatecos des d'abans de l'arribada dels nonoalca-chichimecas, havent arribat a ella procedents de l'orient, després d'un llarg pelegrinatge, per l'any de 890 de la nostra era. La seva capital, anomenada Matzá-apatl, o Mazatlán, de la qual prenen el seu nom, es trobava en les riberes del riu Santo Domingo, a prop de l'actual Jalapa de Díaz Segons la pròpia versió, durant 280 els mazatecos van viure en pau i independents fins que cap a 1170 van arribar els nonoalca-chichimecas que els van sotmetre. No obstant això, per l'any 1300 els mazatecos es van alliberar del domini dels nonoalca-chichimecas i constituir dos senyorius: el de la part baixa o l'orient i el de la part alta o del ponent. El que sí que és comprovable històricament és que el territori mazateco va ser envaït i subjugat pels mexicas durant el regnat de Moctezuma Ilhuicamina, cap als anys de 1455-1456, els qui van establir llocs militars en Teotitlán del Camí i Tuxtepec a la part alta i baixa, respectivament, per al seu control. Els forts tributs establerts pels mexicas, així com les vexacions que van ser objecte, van donar lloc al fet que els mazatecos es van rebel · lar diverses vegades, encara que infructuosament, ja que, a l'arribada dels espanyols el 1520, fessin causa comuna amb ells per lluitar contra els seus opressors. Els mazatecos habiten actualment a la part septentrional de l'estat d'Oaxaca i, per la seva desplaçament per causes abans esmentades, en algunes localitats del sud de l'estat de Veracruz. El seu territori comprèn dues regions ben diferenciades tant pel que fa al medi ambient com en el cultural: la part alta, en els contraforts de la Serra Mare Oriental, amb altures que oscil · len dels 1,200-2,500 metres sobre el nivell del mar i la part baixa que va des del nivell del mar fins als 1,200 metres, que es localitza en l'anomenada Conca del Papaloapan. La part alta no té rius d'importància i té clima temperat, amb alguns llocs bastant freds i boirosos, i pluges abundants a l'estiu. Compta amb boscos de pins, encinos, roures i arboços i arbres de préssec, poma i pera. A les parts més baixes el cultiu primordial és el cafè. La part baixa està irrigada pel Papaloapan i els seus tres afluents principals: el Sant Domingo o Quiotepec, el Ximple i el Usila els que pel seu cabal i el torrencial de les pluges, provoquen freqüents inundacions. El clima és càlid en general, i permet el cultiu, a més del blat de moro i del fesol, de sèsam, tabac, cacahuate, pastanaga i epazote. Existeixen encara que cada vegada en menor mesura a causa de la tala immoderada, alguns taques de bosc tropical, amb fustes precioses com el cedre, la primavera i la guanacaste. Entre els fruiters que es produeixen poden esmentar, entre d'altres, la taronja, la llima,. l'alvocat, el mànec i la pruna. La fauna és variada comprenent cérvols, mazates, tigrillos, senglars, armadillos, guineus i altres mamífers menors, aus com la chachalaca, la cadernera, la calàndria i el zenzontle i rèptils diversos entre els quals destaquen per la seva perill els escurçons de cascavell, coralillo , sorda, bejuquillo i cua-os.