Carrerons del nucli antic de Montpeller. L'origen del nom Montpeller és un gran misteri i objecte de diverses querelles entre experts. Existeixen diverses versions: Mons Pessulanus, la muntanya pelat; Mont Puellarum, la muntanya de les donzelles; Mont Petrarium, la muntanya de les pedres; Mont Pistillarius, la muntanya de les espècies. La més probable és Muntanya Pestelario, apel · lació trobada en un acte municipal de l'any 985. Apareguda voltant de l'any 980, la ciutat de Montpeller es converteix en un punt de trobada i intercanvi entre les cultures occitana, cristiana, jueva i musulmana, i la seva vocació universitària es confirma immediatament. És gràcies a la dinastia senyorial dels Guilhem que la Muntanya Pestelario, és a dir Montpeller, neix. Al segle XI, no és més que una petita ciutat provincial amb un castell i una església. El 1180 el Senyor de Montpeller Guilhem VII atorga a qui vulgui el dret d'exercir i ensenyar la medicina. Al segle XIII s'edifica la muralla de la ciutat, es posa en circulació una moneda i es construeixen tres universitats: una de medicina, una de dret i una d'art. L'escola de medicina de Montpeller es converteix oficialment en la més antiga del món occidental. Els seus ensenyaments estan basades en els autors antics, que van tornar a ser gradualment descoberts gràcies a traduccions de l'àrab. No obstant això, no existeix encara un lloc físic per a l'ensenyament, així que els professors ensenyen a domicili.