Una porteria del nucli antic de Montpeller. En una altra època en aquests edificis van viure personals il · lustres. A partir del segle XII, la reputació de Montpeller i sobre tot el seu art de guarir arriba cap als confins d'Europa, atraient nombrosos personatges: metges, poetes, filòsofs, els noms van marcar la història i els rostres poden ser encara admirats al vestidor de l'actual Universitat de Medicina. Podem citar a Arnau de Vilanova, Nostradamus, François de Lapeyronie, François Rabelais i Ramón Llull.Ramón Llull, alquimista, metge, teòleg i místic mallorquí, molt cèlebre durant l'edat mitjana, va triar Montpeller per estudiar medicina. Va ser la ciutat que més va visitar al llarg de la seva vida i la influència d'aquella florent escola es reflecteix en les seves obres mèdiques sobre problemes de tipus farmacològic. Avui dia, la Muntanya Pestelario ret homenatge a aquest il · lustre savi dedicant-li un carrer «Rue Ramon Llull». Tot i que el mallorquí ha passat a la història universal per la seva literatura mística, van ser diverses les aportacions que va fer a la ciència mèdica del seu época.Jacques Coeur va fer la seva aparició a Montpeller voltant de l'any 1432, nàufrag d'un vaixell que tornava d'Egipte. La seva arribada a una ciutat llavors devastada per la pesta i vivint un dels seus períodes històrics més foscos, es va considerar com un bàlsam suau. Tresorer del rei Carles VII, armador de Montpeller, Jacques Coeur es va convertir en el seu il · lustre benefactor desenvolupant molt favorablement el comerç, no només a la Mediterrània, sinó també cap als països àrabs (venda d'espècies, sucre, cotó, seda). Avui dia, aquesta bella ciutat li deu la creació d'un barri mercantil i els seus magatzems anomenats La Grande Loge des marchands. Els pobles antics com ara Egipte, Grècia, Roma disposaven d'importants institucions docents. No obstant això, el concepte d'Universitat es va constituir durant l'edat mitjana i es pot considerar com una branca evolutiva dels col · legis i acadèmies d'ensenyament superior. A Europa existeixen diverses universitats molt antigues com la d'Alcalá, Salamanca, Oxford, Cambridge, París, Bonn i altres. Els seus mètodes i la seva organització han anat evolucionant al llarg dels segles. Els estudiants de la nostra era tenen més privilegis: poden estudiar en universitats estrangeres i així viure intercanvis culturals i lingüístics i experiències molt interessants. L'educació no només juga un paper fonamental en l'àmbit acadèmic, sinó sobretot a nivell humà, enriquint el jardí interior de l'home atorgant i més tolerància i més capacitat d'entendre als altres homes.