Essaouira està situada a la costa occidental de l'Atlàntic al Marroc, a la regió de Marràqueix-Tensift-El Haouz i és coneguda per diversos sobrenoms com "La perla de l'Atlàntic" i "La Bella Dorment". El seu nom aquesta "bellament traçada" de la paraula àrab Souirah. Aquesta ciutat Patrimoni de la Humanitat, manté l'encant i l'autenticitat d'una terra perduda en el temps. Aquí és on acaba la Mediterrània: l'última fortificació emmurallada a la vora atlàntiques, les cases semblen clonades amb els "pobles blancs" d'Andalusia. Al centre del poble es troben diverses botigues regentades per berebers i plenes de multitud de souvenirs, antiguitats, art, roba i tot un ampli ventall d'objectes elaborats a mà. Una d'aquestes botigues és La Maison Touareg, que és a prop del Soc, i en ella podem trobar infinitat de catifes per a totes les butxaques. Al centre del poble es troben diverses botigues regentades per berebers i plenes de multitud de souvenirs, antiguitats, art, roba i tot un ampli ventall d'objectes elaborats a mà. Una d'aquestes botigues és La Maison Touareg, que és a prop del Soc, i en ella podem trobar infinitat de catifes per a totes les butxaques. Botànicament, aquesta regió presenta també algunes particularitats molt destacables -i més quan està situada en un massís de tall desèrtic com a Anti Atles- com l'existència de bosquets residuals d'alzines, que, encara que molt degradats i de molt difícil regeneració, sobreviuen en aquesta regió de l'Anti Atles, a altures superiors a 1.500 m, on han resistit millor la pressió del pasturatge, siéndo aquest pràcticament el límit sud de la seva distribució al Marroc (tot i que també es troben alguns bosquets de similars característiques a les muntanyes properes a Sidi Ifni).