Essaouira. La ciutat va conèixer la conquerida per molts pobles, començant pels fenicis al S.VII DC. També va ser colonitzada per Cartago s Hannon A 450 DC, mes tard van arribar els romans a la recerca del famós tint porpra i la sal. A la fi del s. XV els portuguesos van fundar la ciutat i posin el nom de Mogador que es creu deriva de la paraula berber Amogdul (la ben guardada), com un pont militar i comercial amb la costa oest africana. Fortificar la ciutat construint murs i muralles per protegir-los de invasors i pirates. Malgrat això, la ciutat va ser conquistada pels saadianos en 1541, el que va sumir a la ciutat en un declivi. Més tard va recuperar la seva esplendor quan els Alaouitas la van prendre i van tancar el port d'Agadir. Aquestes edificacions, malgrat la seva aparença de fragilitat, s'han mantingut en peu durant moltíssims segles, havent passat per penúries de tota mena: epidèmies, fam, atacs enemics ... Durant aquests períodes algunes famílies abandonaven els poblats per refugiar-se en les muntanyes i tornar a ocupar els seus habitatges en temps més indulgents. El Argan també abunda a la regió, sobretot en les vessants del Jbel Lesk i al nord del mateix, formant part inseparable de la cultura dels Ameln, ja que els vilatans, tradicionalment, han aprofitat absolutament tot d'aquest arbre i del seu fruit .- Però la joia botànica de la regió és el Drago de l'Atles (Dracaena draco, subespècie ajgal), l'existència havia passat completament desapercebuda fins a 1995, en què fou descoberta, sense que hi hagi cap referència amb anterioridad.- Es tracta de diversos milers d'exemplars que es troben en els penya-segats de la vall del Ued Umarhuz, afluent del Ued Massa, entre Tafrauote i Tiznit.- Qui vulgui ampliar sobre el tema, li recomano l'extraordinari llibre del meu bon amic Jesús Toll "el Bosc Mediterrani al Nord d'Àfrica ", editat per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional el 1999.