RSI Markendya creuar les cinc milles nàutiques que separen Java de Bali a l'estret de Bali i es va dirigir a Ubud, al centre de l'illa, per meditar. Es va situar entre dos rius, aquest espai sagrat per als hinduistes. Corria el segle VIII i en Bali els canvis mai s'han succeït amb tanta velocitat fins a l'arribada del turisme. Els primers enginyers començaven a idear un complex sistema de canals, túnels i aqüeductes d'irrigació. Així aconseguirien inundar els bancals d'arròs, portant l'aigua des de les deus de les muntanyes. En aquella època de descobriments no semblava causar problemes d'identitat el fet que la dinastia budista Sanjaya de Java comencés a instal lar-se a l'illa just després de que la moneda xinesa, el kepeng, es convertís en la mesura econòmica de la zona. Els desvetllaments es reservaven més aviat per mantenir satisfet a lo "sekala niskala" (les coses visibles i invisibles) en un entorn real penetrat en tots els seus aspectes per un món espiritual. En aquella època crítica va ser quan RSI Markendya fundar el temple Gunung Lebah, a la localitat Campuan, en Ubud. Una dotzena de segles després les coses no han canviat tant com podria semblar. El temple, encara que irrecognoscible, segueix en peu i s'ha convertit en un lloc de peregrinació que s'omple de vestits tradicionals i ofrenes votives en festivals com el Purnama Kedasa, a la Lluna plena d'abril. El paisatge al seu voltant tampoc ha modificat la seva estètica des que els primers pobladors procedents de la Xina portés les tècniques de conreu d'arròs en el neolític. Els bancals segueixen abraçant les petites aldees amb carrers alineades amb la muntanya i el mar. Si l'Santon pogués visitar el seu temple en el segle XXI, se sentiria a casa. Si és un viatger occidental el que s'acosta fins allà, sent l'estranyesa d'haver arribat no només a un territori exòtic, sinó a una època que suposava extingida.