Una de les múltiples varietats de granotes que poden albirar en els boscos primaris de la selva amazònica. Científics de tot el món estan descobrint noves aplicacions terapèutiques al verí de gripaus i granotes. Unes aplicacions que ja eren conegudes per diverses tribus de l'Amazones, i que ara són objecte d'estudi per institucions tan prestigioses com l'Institut Nacional de Salut, dels Estats Units i els museus d'Història Natural de París i Nova York, que estan investigant les propietats analgèsiques i antibacterianes de les substàncies segregades per alguns d'aquests anurs. Herpes, afeccions cardíaques, esclerosi, Alzheimer o síndrome de Down, són algunes de les malalties que els verins de gripaus i granotes poden ajudar a tractar. Mentre a Occident les granotes només han estat apreciades pel que de suculent poguessin oferir els seus cuixes, a la Xina o l'Amazones aquests animals són capturats, i fins i tot mimats, per aprofitar les propietats de les seves glàndules cutànies. En el cas de les tribus índies, per enverinar les seves fletxes i per calmar el dolor. Els líquids que traspuen els gripaus comuns (Bufo bufo) fa centenars d'anys que s'utilitzen a la Xina per contenir hemorràgies i estimular les funcions vegetatives. Però ha estat sobretot gràcies a un sol home, l'investigador John Daly, de l'Institut Nacional de Salut, dels Estats Units, com la ciència ha conegut de l'existència de les propietats terapèutiques en les toxines que segreguen gripaus i granotes. Daly té identificades més de 300 substàncies procedents de granota amb interès farmacològic i fins i tot ha "batejat" a moltes d'elles, capturades en els seus viatges per Amèrica del Sud. És el cas de la Phyllobates terribilis, un petit batraci de color verd el nom deu al fet de ser la granota més verinosa del món. Un sol exemplar pot matar a mig centenar de persones.