Xangai pont Jardí. Suzhou Creek, Waibaidu (Jardí) Bridge, il·luminat a la nit, Shanghai, Xina. El pont Waibaidu, Waibaidu Qiao, anomenat el pont del jardí en anglès, és el primer pont completament d'acer, i l'únic exemple supervivent d'un pont de braguer camell, a la Xina. El quart pont exterior construït en el seu lloc des de 1856, al d'aigües avall de la desembocadura del riu Suzhou, a prop de la seva confluència amb el riu Huangpu, al costat del Bund al centre de Xangai, que connecta els districtes de Huangpu i Hongkou, es va obrir el pont actual el 20 de gener de 1908. Amb la seva rica història i un disseny únic del pont Waibaidu és un dels símbols de Xangai. La seva imatge moderna i industrial pot considerar com a pont símbol de la ciutat. El 15 de febrer de 1994, el Govern Municipal de Xangai va declarar el pont un exemple de l'arquitectura del Patrimoni, i una de les estructures més notables a Xangai. En una metròpoli en constant canvi, el Pont Waibaidu segueix sent una atracció popular, i una de les poques constants en l'horitzó de la ciutat. Abans dels ponts van ser construïts sobre el Suzhou Creek (llavors conegut com el riu Wusong), els ciutadans van haver d'utilitzar una de les tres creus en ferri: un a prop Zhapu Road, un a Jiangxi Road, i un prop de la desembocadura del riu Suzhou. Aquests encreuaments (du en xinès) eren l'única manera de travessar el riu, fins a la construcció d'una resclosa construïda en la dinastia Ming, més tard conegut com "Old resclosa", on es troba l'actual pont de Fujian Road. Durant la dinastia Qing, es va construir un altre pont resclosa ("Nova Esclusa") durant el regnat de l'emperador Yongzheng (1723-1735), a prop de la ubicació del pont Datong Camí d'avui. Amb Xangai convertir-se en un port internacional del comerç a través del Tractat de Nanjing a 1842, i les potències estrangeres sent atorgat concessions a la ciutat, el trànsit entre els dos costats del riu Suzhou es va disparar a la dècada de 1850, l'augment de la necessitat d'un pont prop de la desembocadura del riu.