Saint Denis La capital de l'illa és una ciutat neta i plena de vida, encara que bastant cara. Val la pena conèixer el barri de Barachois i fixar-se en les moltes mansions criolles, encara que sens dubte, l'edifici més bell de la ciutat és la catedral de Saint Denis. Reunió és una illa d'origen volcànic que es troba a l'oceà Índic, a uns 800 quilòmetres a l'est de Madagascar ia 100 quilòmetres de illa Maurici, molt a prop del Tròpic de Capricorn. D'ella depenen altres illes més petites: Tromelin, Juan de Nova, illes Glorioses, Bassa de l'Índia i Europa, totes elles deshabitades (tot i que amb alguna presència militar). L'illa de Reunió està travessada per dues zones muntanyoses. Una d'elles és la que forma el Piton de la Fornauise, el Volcà, com se'l coneix a l'illa i que segueix escopint renta amb certa freqüència, encara que els seus erupcions solen fluir per zones deshabitades de manera que no solen causar danys. A l'altra zona muntanyosa de l'illa, els circs de Cilaos, Salazie i Mafate formen impressionants paisatges de penya-segats, cataractes i escarpats cims que fan les delícies dels aficionats als esports de muntanya i els paisatges naturals. El relleu de la illa de Reunió, per tant, és abrupte i variat: muntanyes, valls, penya-segats ... Només a la zona de la costa el terreny és pla, i és allà on es concentren les principals explotacions agràries en les quals predomina el cultiu del blat de moro i el sucre. Mariners europeus, àrabs i polinesis coneixien l'illa de Reunió, però mai la van colonitzar, es diu que per por de les erupcions volcàniques. Va ser la Companyia Francesa de les Índies Orientals què es va establir per primera vegada al segle XVII i li va donar el nom de Borbó, que canviaria en diverses ocasions fins a quedar definitivament amb el de Reunió. Fins al segle XVIII França s'havia acontentat amb utilitzar l'illa com a escala dels seus mariners durant els viatges per la zona, però al voltant de 1715 els francesos van decidir acabar amb l'agricultura de subsistència i explotar els cultius de cafè, cotó i canya de sucre, amb el que es va alterar substancialment la vida de l'illa. França va recórrer a esclaus africans per les dures tasques agrícoles, però a principis del segle XIX l'esclavitud va quedar abolida i França es va veure obligada a importar mà d'obra índia. L'obertura del Canal de Suez en 1869 va convertir a l'illa en una parada obligada a la ruta entre Àsia i Europa. Després de la II Guerra Mundial Reunió passar a ser departament de la república francesa. Avui, l'illa està desenvolupant la seva indústria turística en detriment de les tasques agràries. La cultura de Reunió és el resultat d'una barreja de pobles, creences i costums molt diferents. En la música, per exemple, els ritmes africans es fonen amb la música tradicional francesa i americana. Tot i que la religió catòlica i la seva cultura ha estat la que més ha marcat el caràcter de l'illa des de fa segles, la important població induista i islàmica també es deixa sentir amb els seus temples, mesquites i ritus tradicionals. El poeta i pintor Lleó Dierx és sens dubte la figura més destacada del panorama cultural local. A la capital, Saint Denis, es pot visitar un museu dedicat a l'artista en què s'exposa una excepcional col · lecció d'obres de l'impressionisme francès.