La capital de l'illa de Reunió de la cosmopolita Saint Denis. La història de Sant-Denis es remunta al segle II amb l'existència d'una vila gal-romana anomenada Catolacus. En 250, va ser enterrat aquí Denis de París, primer bisbe de París i sant patró de França, després de ser martiritzat al turó de Montmartre, convertint al lloc en un destí de pelegrinatge. Prop de 475, Santa Genoveva va construir una petita capella a la tomba de Denis, la qual seria reconstruïda per Dagoberto I i convertida al monestir real. A la seva mort, va ser enterrat en aquesta capella, tradició que va ser seguida per la majoria dels seus successors. A l'edat mitjana, en virtut dels privilegis garantits per Dagoberto (com la independència respecte a París), Sant-Denis va créixer ràpidament gràcies al seu mercat, al qual arribaven diverses caravanes provinents fins i tot de l'Imperi bizantí. En 1125, van ser concedits més privilegis a la localitat i es va iniciar la construcció de l'actual basílica. Malgrat el seu ràpid creixement, Saint-Denis va patir intensament els efectes de les guerres: dels 10.000 ciutadans de la localitat, només 3.000 van sobreviure després de la Guerra dels Cent Anys. Aquí es va lliurar la batalla de Saint-Denis en el marc de les Guerres de Religió entre catòlics i protestants, el 10 novembre 1567. Sota el regnat de Lluís XIV, es van instal · lar diverses indústries en Saint-Denis, mentre que el seu successor Lluís XV va renovar els edificis de l'abadia reial. Durant la Revolució francesa, la ciutat va ser anomenada "Franciade" entre 1793 i 1803, com a part del rebuig revolucionari a la religió, i la necròpolis real va ser destruïda i saquejada. Després de la Restauració, els cossos reals van haver de ser enterrats en una fossa comuna al no poder identificar les restes destruïdes. L'últim rei enterrat en Saint-Denis va ser Luis XVIII. El 1860, la ciutat de París va ser engrandida a annexar els seus comunas properes. El municipi de La Chapelle-Saint-Denis va ser dividit entre París, Saint-Ouen i Aubervilliers, mentre que Saint-Denis va quedar amb la zona nord-occidental d'aquesta comuna. Al llarg del segle XIX, la industrialització de la ciutat es va intensificar i el transport va millorar amb la construcció del Canal Saint-Denis el 1824, que va permetre unir la localitat amb el riu Sena. El 1843 es va construir el primer ferrocarril. Ja a finals de la centúria, existien 80 indústries en Saint-Denis. La presència industrial va provocar el creixement d'importants moviments socials. En 1892 va ser triat el primer administrador socialista i ja durant els anys 1920, Sant-Denis va ser denominada com la ville rouge (la ciutat vermella). Fins abans de l'elecció de Jacques Doriot en 1934, tots els alcaldes havien estat membres del Partit Comunista. Vista de l'Stade de France, a Saint-Denis. Després de la derrota de França durant la Segona Guerra Mundial, Saint-Denis va ser ocupada pels alemanys el 13 de juny de 1940, però van haver de fer front a diversos actes d'insubordinació per part de la població fins a l'alliberament de la ciutat el 27 d'agost de 1944. Després de la guerra, la crisi econòmica dels anys 1970 i anys 1980 va colpejar durament la ciutat, i només va començar a recuperar-se durant els anys 1990. La Copa Mundial de Futbol de 1998 va donar un nou impuls a la ciutat: la construcció del principal estadi, l'Stade de France, es va sumar la millora general en infraestructura i la prolongació del Metro de París.