Danses típiques de l'illa de Reunió. Allà, a la vista de les negres beines, expliquen la història del negre esclau Edmon, qui va crear el procediment pràctic manual de pol · linitzar la vainilla que encara s'usa avui dia. Quan es va produir l'abolició de l'esclavitud el 1848, se li va donar al jove Edmond el patronímic Albius, en referència al color «blanc» (alba) de la flor de la vainilla. Avui, les plantacions de vainilla que queden es reparteixen en els boscos de la costa oriental i encara es fecunda a mà amb les primeres llums del dia, tal com es feia abans. No és l'única història curiosa que s'explica. Tothom parla, per exemple, del pirata La Buse, qui després de retre el seu vaixell a les costes de l'illa, va decidir enterrar la seva enorme tresor en el seu interior perquè ningú pogués recuperar-lo. Encara hi ha qui el busca. O del bandit Sitarane en la tomba, al cementiri de Sant-Pierre, se celebren cultes nocturns. I amb tantes religions, el culte als morts més autòcton, el que practiquen els malgaixos amb les seves cerimònies de sacrifici de pollastres o bous a la nit de lluna plena, sempre amb la mirada cap a la veïna Madagascar, amb un got de rom anyenc amb vainilla a la mà i al ritme frenètic, que en alguns casos permet entrar en trànsit, de la "Maloya". Tot molt irreal, tot sorprenent, gairebé màgic. Així Reunió.