Una de les escultures que decora el barri d'Antigone. Antigone és un barri de nova construcció de la zona est de la ciutat. El projecte va anar a càrrec de Bofill, i per tant es considera que el barri sencer és un monument que un no es pot perdre. Per la meva banda, dissenteixo. Anant d'oest a est, sortim de la Place de la Comédie i de seguida entrem en Antigone, on trobem dos horribles edificis: el Triangle i el Polígon. Es tracta de dos centres comercials dissenyats amb moltes pretensions, així en pla modernolo, però que són un autèntic càstig a la vista i que gairebé treuen les ganes de comprar. Com a únic punt positiu puc dir que impliquen que hi hagi moltes botigues a prop del centre. Seguim. Una mica més enllà comença una zona plena d'habitatges i restaurants en què impera el neoclassicisme. I quan dic que impera és que és una mica exagerat: no només l'arquitectura és d'inspiració grega, també les estàtues i els noms dels carrers. És un entorn molt més agradable que el de l'altra part del barri, però la paraula "pretensiós" no l'abandona a un mentre recorre aquesta part de la ciutat. He de reconèixer que Antigone té coses molt positives. La primera d'elles és l'espai, és un barri molt obert i lluminós, i segur que resulta agradable viure-hi. La segona és la solució que li han donat a la vora del riu (el Lez marca el límit oriental d'Antigone), han aconseguit conjugar a la perfecció l'ús lúdic i la proximitat al riu amb una excel · lent canalització per quan arribin les crescudes (la gota freda afecta la regió). En qualsevol cas, Antigone no em va convèncer per quedar-me a prendre alguna cosa i em vaig tornar al centre, on vaig trobar un nou local meravellós. La Brasserie de l'Aubrac destaca, sobretot, per la seva enginyós mètode de cridar a la clientela: els grups toquen al carrer, a la porta del local, i no a l'interior. De fet jo em dirigia cap a un altre local quan vaig escoltar un cant de sirenes en forma de trio de jazz que em va portar irremissiblement a encallar a la seva terrassa. La placeta és molt agradable, els preus són adequats, i el grup que tocava avui era molt bo. No sé exactament on és, però per trobar-la una altra vegada em bastarà buscar l'origen de tan dolços sons.