Caco antic amb les vistes al fons de la Facultat de Medicina. La dinastia dels Guilhem s'acaba amb la incorporació de Montpeller a la Corona d'Aragó. En ple segle XIV, la venda de Montpeller al regne de França suposa un període de decadència durant els dos segles següents amb diversos conflictes religiosos (la Guerra Santa). No obstant això, un home anomenat Jacques Coeur destacarà durant aquest període: és un excel · lent home de negocis que, a part de gestionar el tresor real, es dedica al comerç a la Mediterrània, tornant a Montpeller seu desenvolupament econòmic. Avui dia, encara es pot visitar el seu palau. Al segle XV, Montpeller experimenta una evolució essencial amb la creació de quatre càtedres reals en la Universitat de Medicina atorgades per oposicions. Els simples metges veuen el seu rol d'educador progressivament perjudicat i de fet desapareix al segle XVIII. El Renaixement es caracteritza per una renovació profunda de l'ensenyament. Montpeller es converteix en un centre intel · lectual d'alt nivell, patrocinat pel bisbe Maguelone Guillaume Pellicier, gran humanista i amic del rei Francisco I. EN els segles XVII i XVIII, gràcies a Richelieu i Lluís XIV, Montpeller esdevé la capital del Bas -Llenguadoc. En la infraestructura de la ciutat apareixen noves edificacions: hotels particulars, esglésies, hospitals, teatres.