La paraula soc, souk en àrab, designa 'un gran desordre' i podríem pensar que el terme és més que encertat per definir aquesta zona tan efervescent i sorollosa on res sembla seguir cap regla. No obstant això, els socs van ser des de sempre mercats molt ordenats que responien a una organització social i geogràfica de diferents corporacions d'artesans, vigent encara avui després de més de vuit segles d'existència. Van ser primer els teixidors i els blanquers de cuirs que es van instal·lar i poc a poc es van anar afegint altres activitats, cadascuna establint-se en una zona ben delimitada per desenvolupar la seva activitat. Cada corporació tenia les seves regles i jerarquies professionals ben precises; en general, existia una escala jeràrquica en la qual l'aprenent era al nivell més baix durant un cert temps (de vegades anys) per aprendre l'ofici. Quan era capaç de realitzar una peça per si mateix era jutjat pels seus mestres o maalems i si era aprovat podia instal·lar-se i comerciar com els altres artesans. Els maalems eren, llavors, els que transmetien els secrets de la professió, i eren liderats pel amine, elegit d'entre ells per resoldre conflictes entre artesans o entre mestres i aprenents.