Hawaii

Hawaii (en hawaià: Hawaiʻi) és l'arxipèlag de les illes Hawaii a l'Oceà Pacífic. Hawaii constitueix el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població de 1.211.537 habitants.
Honolulu és la ciutat més gran i la capital de l'estat.

Geografia

Vegeu l'article principal: illes Hawaii
L'arxipèlag de les illes Hawaii està format per dinou illes i atols al llarg de 2.400 km alineats de nord-oest a sud-est al Pacífic Nord. Les illes principals són les vuit illes de l'extrem sud-est de l'arxipèlag: Hawaii, Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Oahu, Kauai i Niihau. La resta són illots i atols al nord-oest que formen les illes de Sotavent.
Les illes són d'origen volcànic formades per un punt calent geològic. Un punt calent és una zona de la litosfera travessada per una columna de magma. Les erupcions de lava formen un con volcànic i una illa, però com que la placa tectònica es va desplaçant cap el nord-oest i el punt calent es manté fix, es van formant nous volcans. Això explica perquè els volcans actius són a l'extrem sud-est, a l'illa de Hawaii. L'última erupció fora de l'illa de Hawaii va ser al Haleakala de Maui al segle XVIII. El més jove és el volcà submarí Loʻihi davant de la costa sud de l'illa de Hawaii.
L'aïllament de les illes Hawaii al mig del Pacífic, i les condicions ambientals que es donen a les illes altes als tròpics, ha donat com a resultat un ample ventall de flora i fauna endèmica. L'activitat volcànica i la subsegüent erosió han creat unes característiques geològiques peculiars. Per exemple, el Mont Waiʻaleʻale de Kauai és el lloc més humit del món, amb una mitjana d'11.700 mm de precipitació anual.
El trasllat de la família reial hawaiana de l'illa de Hawaii a Maui i després a Oahu explica la formació de les ciutats. La ciutat principal és Honolulu a Oahu. Va ser escollida pel rei Kamehameha III com la capital del seu regne per la seva situació en un port natural. Les altres ciutats principals són Hilo, a Hawaii, Kahului, a Maui, i Lihuʻe, a Kauai.

Llengües

Vegeu l'article principal: Hawaià
L'estat de Hawaii té oficialment dues llengües: el hawaià i l'anglès. La Constitució de Hawaii del 1978 permet l'ús legal del hawaià en tot tipus de documents i promou l'ús oficial. La tercera i quarta llengua més parlada és, respectivament, el tagalog i el japonès.
Abans de l'arribada dels europeus, el hawaià era una llengua col·loquial. El primer alfabet va ser creat pels missioners durant el segle XIX. Dos caràcters típics del hawaià són la pausa glotal, ʻokina, i el macró per les vocals llargues, kahakō. Per exemple, l'illa de Lanai, en hawaià, porta els dos caràcters: Lānaʻi.
Avui el hawaià és una llengua minoritària. La majoria de parlants nadius són a l'illa Niihau, on s'ha preservat la cultura tradicional. De totes formes, hi ha un creixent interès en la seva recuperació social i s'han engegat programes escolars d'immersió lingüística.
L'anglès hawaià és l'estàndard anglès utilitzat oficialment a l'estat de Hawaii. Es basa en l'anglès americà excepte en els topònims i les paraules d'origen hawaià que s'escriuen i en pronuncien en hawaià, incloent la ʻokina i el kahakō. Un exemple paradigmàtic és el mateix nom de l'estat. Les illes, que eren conegudes com illes Sandwich, van ser admeses com a estat dels Estats Units amb el nom de Hawaii, pronunciat a l'anglesa com en català. Aquest és el nom utilitzat en relacions federals i internacionals. A les illes s'utilitza oficialment, i també de forma habitual entre angloparlants residents, la forma Hawaiʻi amb pronunciació de «ve» labiodental i una pausa glotal semblant a una «g» sorda. Com a estàndard escrit, l'anglès hawaià és utilitzat en totes les publicacions estatals i àmpliament en els mitjans de comunicació escrits.
El pidgin, o crioll hawaià, és una llengua que va sorgir entre els immigrants treballadors de les plantacions durant el segle XIX. És una barreja de hawaià i d'anglès amb aportacions dels seus llocs d'origen: Xina, Japó, Corea, Filipines i Portugal. Avui és una llengua que es parla per tot l'estat i és un mitjà d'integració social de diferents ètnies i grups socioeconòmics.

Useful for ALL Visitors to the Aloha State
Accomodations
www.hawaii.com Good site for comparing hotel locations, prices, etc.

www.hawaiigaga.com All Hawaii's vacation rentals

www.hawaiiweb.com (all islands)

www.bluehippotravel.com (search by specific island)

Baby Equipment Rentals Oahu
www.paradisebabyco.com
Activities

http://www.nps.gov/usar/ USS Arizona National Memorial, Pearl Harbour, Honolulu, Oahu Island

www.polynesia.com Polynesian Cultural Center on the island of Oahu

http://hawaiitrails.ehawaii.gov/ Hawaii Hiking Trails Info ( All Islands )

www.oahuhiking.com Oahu Hiking Info

www.hawaii.edu/sciref/botgarden.html Hawaii Botanic Gardens (All Islands)

http://hawaii.gov/hdoa/add/farmers-ma... Farmers markets Oahu

http://hfbf.org/markets/ Hawaii Farm Bureau farmers markets

http://sites.google.com/site/kewaloba... Comprehensive list of activities at Kewalo Basin (fishing, parasailing, catamaran charters, scuba diving, snorkling and more! )

HawaiiFoodTours.com -- The Only Guided Restaurant Tours in Hawaii
Pictures of Hawaii
Hawaii Pictures - Offers you the best photos from Hawaii.

www.trailblazerhawaii.com - Tour Kauai, Maui, Oahu and Hawaii the Big Island through pictures.

Magazines
www.101thingstodo.com ' Discover 101 Things to do! '. See also Big Island, Kauai, Maui, Oahu.

www.honolulu.hawaii.edu/tours (driving and walking tours)

http://www.honolulupublishing.com/sit... Drive Guide Magazine. Good island maps including many detailed maps. Also good restaurant guide. Good for all islands

www.discoveringhawaii.com Free (pdf) download Oahu movie location map.

www.thisweek.com 'This Week On Oahu' They will send up-to-date brochures for a few bucks. Also This Week Maui, Kauai, Big Island.

www.spotlighthawaii.com 'Oahu Gold' They will send up-to-date brochures for a few bucks. Also Maui Gold, Big Island Gold, Kauai Gold.

Newspapers
http://www.staradvertiser.com/ Honolulu Star-Advertiser, main Honolulu newspaper, has dining and entertainment guides, TGIF calendar

 

Restaurants
www.hawaiidiner.com

http://www.eatouthawaii.com/
http://the.honoluluadvertiser.com/spe...

http://www.latimes.com/travel/la-trw-... Cheap Eats

http://www.khnl.com/Global/category.a... Cheap eats from KHNL TV

http://www.tripadvisor.com/ShowTopic-.. Cheap Eats
http://www.tripadvisor.com/ShowTopic-... Cheap Eats
Shopping
www.alohatower.com

www.chinatownhi.com

http://www.internationalmarketplacewa...

http://royalhawaiiancenter.com/

http://www.alamoanacenter.com/

http://www.pearlridgeonline.com/pearl... Pearlridge Shopping Center

http://www.victoriaward.com/ Ward Center & Ward Warehouse
http://www.waikikibeachwalk.com/

http://www.premiumoutlets.com/outlets... Waikele Outlets

http://alohastadiumswapmeet.net/ Aloha Stadium Swap Meet
Tourism & Government
www.hawaii.gov State Government of Hawaii

www.honolulu.gov City & County of Honolulu

www.gohawaii.com This is the official site for Hawaii Visitors and Convention Bureau. They will send a free brochure.

www.bigisland.org Big Island Visitors Bureau (free brochure)

www.kauaidiscovery.com Kauai Visitors Bureau (free brochure)

www.visitlanai.net Lanai Visitors Bureau (free brochure)

www.visitmaui.com Maui Visitors Bureau (free brochure)

www.molokai-hawaii.com Molokai Visitors Bureau (free brochure)

www.visit-oahu.com Oahu Visitors Bureau, for free brochure 1-800-525-6248

Note: For gohawaii.com, bigisland.org, kauaidiscovery.com, visitmaui.com, visit-oahu.com you can also download the entire brochure. There are lots of clickable websites for lodging, restaurants, attractions.

Travel Information and Guides
http://www.paradisebabyco.com/ Baby equipment rental company
www.imgoingtohawaii.com Oahu activities, restaurants, shopping, videos & more
http://oceansafety.soest.hawaii.edu/ Hawaii Beach Safety Info

http://www.oahuhotelmap.com Map of hotels on island of Oahu

www.portaloha.com/SecretsOfHawaii

www.alternative-hawaii.com (all islands) Good narrative drive guide w/photos

http://www.aloha-hawaii.com/

http://oahu.aloha-hawaii.com/almanac/

www.hawaiivacations.orgTravel guide to the Hawaiian islands.

http://www.to-hawaii.com Hawaii travel guide with information about beaches, attractions, etc., including many pictures and videos.

http://www.FreeVacationsHawaii.com (activity company, web-site still under construction), possibly time share or purchase required

Transportation

www.thebus.org Oahu Transit Services, City of Honolulu

www.waikikitrolley.com Waikiki Trolley

Blogs (All islands) Lots of articles about things to do, things to see, restaurants, upcoming events, lodging & more.

http://www.govisithawaii.com/
http://www.trailblazerhawaii.com/

http://beatofhawaii.com/
http://www.somuchmorehawaii.com/

http://blog.hawaiigaga.com/

http://www.honoluluadvertiser.com/blogs
Hawaii Holiday Hints by Deb

 

Dedicació, coratge i perseverança per complir el mantra Ironman que 'tot és possible'

La primera edició del IronMan Triatló de Hawaii va ser concebuda el 1977 per John Collins

i la seva dona, Judy, com una manera de desafiar els atletes més destacats en natació de resistència, ciclistes i corredors de fons.
Resident a Honolulu Marina, la parella va proposar combinar les tres carreres més dures de resistència en un únic esdeveniment a Hawaii. El 18 de febrer de 1978, 15 persones van anar a Waikiki per assumir el repte Ironman. Abans de la competició, cada un va rebre tres fulles de paper amb algunes regles i la descripció dels circuits. L'última pàgina deia:
Natació, 4.000 metres; ciclisme, 180 quilòmetres, carrera, 42,195 quilòmetres i sentir-se orgullós la resta de la teva vida.
El tret de sortida serà a les 7 del matí, el cronòmetre començarà a córrer, i al que arribi primer, l'anomenarem Ironman.
Només dotze corredors van acabar la cursa, entre ells, Collins, que va emprar poc menys de 17 hores, i la ciclista de Boston Lyn Lemaire, que va acabar entrant en 5 º lloc de la general. El vencedor va ser Gordon

Haller, taxista de professió, que va creuar la línia de meta en 11 hores, 46 minuts i 58 segons, convertint-se així en el primer Ironman.
Collins va decidir organitzar un segon esdeveniment el 1979. Malauradament, el mal temps va fer que més de la meitat dels participants no pogués anar i de nou només 15 atletes van prendre la sortida. Després de la cursa, la notícia

l'esdeveniment va arribar a oïdes de la revista Sports Illustrated, que va publicar un reportatge que va generar una enorme expectació en el món de l'esport. Tot d'una, Collins va començar a rebre centenars de cartes d'atletes de tot el món, en les que expressaven els seus desitjos de participar en la cursa. Posteriorment, l'ABC Sports es va posar en contacte amb Collins, per sol · licitar el seu permís per filmar l'esdeveniment l'any següent. Collins va estar d'acord, sempre que l'ABC portés la seva pròpia tripulació i el rodatge no li causés cap despesa. La filmació va resultar tot un èxit i amb ella la prova va començar a tenir una repercussió mundial.
El 1981, la cursa es va traslladar des de les tranquil · les costes de Waikiki als estèrils camps de lava de Illa Gran. Des de llavors, el negre paisatge volcànic de l'illa de Kona és l'escenari d'aquesta mítica prova, en la qual atletes professionals i aficionats han de lluitar contra els vents alíseos de 72 quilòmetres per hora i els 35 graus de temperatura d'un sol abrasador.
El proper 12 d'octubre de 2013, prop de 1.800 atletes es donaran cita a Kona per afrontar els 226 quilòmetres d'un repte que posa a prova la resistència de cos, ment i esperit, per guanyar el títol de Ironman.

 

Surfing a Hawaii

Què surfista que es preï de ser-ho no vol enfrontar onades increïbles com les de Hawaii? La costa nord de Hawaii és famosa per les seves grans i originals onades. Waimea Bay, Sunset Beach ... Banzai Pipeline ... Haleiwa. Aquests són les destinacions principals que tenen com a visitants a milers de professionals, gairebé professionals i amateurs, des de tot arreu del món cada any. Hawaii és la Meca del surf, un lloc que té algunes de les més altes i netes onades que existeixen.

Una veritable tradició hawaiana
En quin lloc del món excepte hawaii vostè pot trucar a un número de telèfon local (596-SURF en Oahu) i rebre el report de surf del dia? La costa sud d'Oahu és perfecta per als que recentment comencen. L'àrea de Waikiki ofereix als nouvinguts una oportunitat de llogar taules i fer classes en llocs que es destaquen per ser bons per començar. L'hivern (novembre - abril), és l'estació més important pel que fa al surf a la costa nord d'Oahu, amb onades de més de 7m (20 peus).

Ones gegants que s'originen en al nord de l'oceà pacífic, arriben a les costes de Hawaii delectant als surfistes ia la multitud en general, que inunda les platges. Aneu amb compte: les grans onades són per surfistes amb experiència! El surf és un dels esports més perillosos del món, fins el surfista més experimentat pot caure víctima de les forces impredictibles de l'oceà. En la majoria dels dies d'estiu (maig - octubre), la rugent costa nord es converteix en un suau ronc, les aigües es tornen dòcils i cristal · lines, creant les condicions especials per a nedar o practicar snorkel. (Snorkeling)

Els punts més coneguts per practicar surf tenen sobrenoms que no sempre trobarà en un mapa. La millor és preguntar als més entesos per trobar els punts que vagin millor amb el seu nivell d'experiència en cada època de l'any. Els llocs més populars per al surf en Ohau són: Velzyland, backyards, gas Chambers, backdoor, pupukea, log Cabins, Leftovers, Chun s Reef, Laniakea, Silver Channel, Avalanche, Kaena Point i Walls.

Història del surf

Sí, els hawaians són els fundadors originals del "esport dels reis", que en hawaià seria "hee nalu". Després de l'arribada del capità anglès Cook a les illes, el tinent James King va ser el primer a registrar aquestes inusuals activitats que practicaven els antics hawaians. El Capità Cook i els altres que no eren hawaians i que observaven les illes per primera vegada, estaven fascinats per l'agilitat i domini dels illencs. Ells feien servir llargues taules tallades d'arbres alts per dominar les onades aturats amb un peu davant de l'altre o cap per avall, amb el cos contra la taula.

L'oceà amb tot el seu misteri, ia (peix), que dóna vida i kai (aigua), eren molt reverenciats i respectats com a components essencials de supervivència per als antics hawaians. L'oceà era acuradament estudiat, els seus corrents i marees eren observades en detall, i la pesca, el surf i els viatges eren estratègicament planejats. El surf no era només un divertimento, requeria de gran habilitat, energia, flexibilitat i equilibri. Un hawaià que pogués dominar l'art del surf, entre altres habilitats oceàniques, era molt respectat en la societat. Els caps d'alta jerarquia (alii), tenien reservats els millors punts a cada illa i practicaven amb les millors taules.

Taules de surf

Així com hi ha maneres de dominar l'onada perfecta, també existeix l'art de crear l'instrument necessari per capturar aquesta onada. El surf com esport, va guanyar àmplia popularitat a començaments del segle XX i des de llavors, les diferents maneres de crear taules de surf començar a aparèixer. Les primeres taules de surf estaven fetes amb fusta de koa. Normalment mesuraven 3.5 m (10pies) de llarg i podien pesar 68 kg (150 lliures). Abans de les tècniques modernes amb sorra, s'utilitzava coral granulat per suavitzar la fusta, carbó per tenyir i oli de nou per l'acabat final.

Ja que els coneixements de física es van expandir i la tecnologia també, avui en dia els amants del surf poden gaudir de taules més efectives, hidrodinàmiques i lleugeres. La resina i la fibra de vidre s'utilitzen per a un millor i més suau acabat, i la suma de l'escuma de poliuretà ajuda a la flotabilitat de les taules, tal és així, que molts van abandonar ràpidament els seus velles taules per adquirir les noves i renovades .

La novetat de les taules més curtes va ser molt significativa en el món del surf, permetent als que el practiquen, tenir un millor maneig i arribar més enllà. A finals dels anys '60 i principis dels '70, el llarg de les taules va passar de 3.5 m (10 peus) a 1.8 m (6 peus). Tota una nova raça de "surfistes" començava a experimentar les infinites possibilitats de maniobres i trucs ràpids.

A través dels anys, el surf es va expandir, els surfistes avui dia gaudeixen de noves maneres de captar les ones segons les taules que fan servir:

Longboard - Utilitzant una taula de 2.7m (9 peus) o més. Com a regla general, el surfista triarà una taula que sigui major a la seva altura a 0.9 m (3 peus). Són menys maniobrables que les taules curtes, però generalment poden surar millor i és més fàcil aconseguir l'equilibri en elles.

Shortboard - Usant una taula d'entre 08/01 ma 2.4 m (6 a 8 peus), amb un "nose" angulós i una part posterior o "tail" arrodonida. Amb aquesta taula s'aconsegueix menys equilibri, però és molt més maniobrable que les taules llargues.

Tow-in Surf - És el surf que es practica amb l'ajuda d'un jet ski o helicòpter, que "remolca" al surfista per deixar-lo anar en un punt particular i en un moment determinat. S'utilitza amb onades extremadament grans, a les quals no es pot arribar fàcilment per la seva alçada i velocitat.

Bodyboard - És el surf que utilitza una petita taula d'escuma sintètica, molt més petita i lleugera que les taules de surf. Per practicar, se situa la taula sota el tors, o amb una cama agenollada; usualment s'utilitzen aletes. Aquestes taules són molt maniobrables i versátiles.El Duke

Encara que el surf va patir un descens a finals del 1800 després de l'arribada del capità Cook, seria important una altra vegada amb l'ajuda d'alguns surfistes fanàtics. Duke Kahanamoku és potser el surfista més recordat i respectat a Hawaii, un campió olímpic en natació que va encarnar l'atletisme hawaià i va ajudar a que l'esport arribés una popularitat increïble. A Duke se li acredita el portar el surf al continent i possiblement a Austràlia. El 1905, Duke i els seus companys van crear un club de surf influent per a molts, anomenat Hui Nalu (el club de les onades). Duke i els seus companys eren coneguts com "Els nois de la platja Waikiki," van ser reis veritables del surf enmig d'un retorn èpic.

Competències de surf

La Corona Triple de Surf, la competència més gran d'aquest esport, es dóna anualment a la costa nord d'Oahu, començant al novembre i estenent a gener. Perquè el surf pot ser imprevisible, la majoria dels concursos de surf es posposen dies o setmanes, depenent de les condicions favorables o desfavorables dels dies assignats per la competència.

Altres esdeveniments populars del surf inclouen el Concurs de Menehune i el Haleiwa International Open, l'Excel Pro, el Quicksilver Eddie Aikau Big Wave Invitational, el Backdoor Shootout, el bodyboarding Pipeline Pro, el Campionat mundial femení de bodyboarding, el Monster Pipeline Pro, el Banzai Women 's Pipeline Championship, el Buffalo Big Board Contest, el Pipeline Bodysurfing Classic i molts més esdeveniments amateurs que es porten a terme a les illes.

Càntic del Surf registrat per l'historiador Abraham Fornander, recitat pel Vell Kahuna per avivar l'onatge:

Ina aohe nalu, a Laila Aku i kai, penei i HEA ai
(Si no hi ha onades, invoqui el treball de la mar de la manera)
Ku mai! Ku mai! Ca nalu nui mai Kahiki mai
(Apareguin, apareguin grans onades de Kahiki)
Alo po i pu! Ku mai ca pohuehue,
(Les ponderosas ones arrissades. Aixequeu amb el pohuehue)
Hu! Kai Koo lloa.
(Bé dalt, onatge rabiós.)

L'esport de surf ho té tot - emoció, glòria i competició. Aquesta rica pràctica cultural a Hawaii viu a les ànimes dels surfistes que cavalquen les onades per amor al mar i per donar aquesta sensació indescriptible de llibertat. Molts discutiran que Hawaii és llar del millor surf que un podria experimentar mai. Si vostè és un surfista dedicat que busca un passeig inoblidable, les illes ho esperen. Els que no estan preparats per afrontar les dinàmiques ones del mar, poden entretenir i assumir el rol de ser espectadors d'aquest increïble esport.

Aloha Airlines


Aloha Airlines va ser una aerolínia nord-americana amb base a Honolulu, Hawaii. L'aerolínia oferia vols entre les illes de Hawaii, i des de / cap Hawaii i la costa oest dels Estats Units. El principal hub d'operació era l'Aeroport Internacional de Hawaii, a més posseeix operacions importants en l'Aeroport John Wayne (Orange County, Califòrnia) ia l'Aeroport Internacional de Honolulu.
Els passatgers que volen en Aloha Airlines acumulen milles al programa de passatger freqüent Aloha Pass o al programa de passatger freqüent d'United Airlines Qms Plus.
El 31 de març de 2008, va deixar d'operar per problemes financers.

Història
L'aerolínia va ser fundada com companyia charter Trans-Pacific Airlines per l'editor Ruddy Tongg com a competència de Hawaiian Airlines, i va començar a funcionar el 26 de juliol de 1946 amb un sol avió provinent dels excedents de la guerra, un C-47 Skytrain en un vol de Honolulu i Maui a Fil. El nom original (Trans-Pacific Airlines) reflecteix la visió d'un trans-oceànic que connectava Califòrnia, Hawaii, i Xina. Aviat es va guanyar el sobrenom de "The Aloha Airline", i van ser quatre avions que volaven a la fi d'aquest any. L'Aprovació pars operar com una companyia aèria regular va arribar quan el president Harry S. Truman va signar el certificat en 21 febrer 1949, i el primer vol regular es va realitzar en 6 jun 1949, després de les cerimònies celebrades el dia anterior.
El 1952, l'aerolínia va reportar el seu primer benefici anual: 36.410,12 $. L'aerolínia va augmentar la quota de mercat d'un 30% d'aquest any, en comparació amb 10% el 1950, any en què la companyia va adoptar el nom de la TPA Aloha aèries. No obstant això, la introducció de la Convair 340 en Hawaiian va detenir en TPA un major creixement de la quota de mercat per més de cinc anys. El 1958, el desenvolupador de béns arrels Hung Wo Ching, la família va mantenir un considerable interès en la companyia i després dels intents de Tongg, va ser triat president de la companyia aèria. Al novembre d'aquest any, la companyia va canviar el seu nom de nou, convertint-se en Aloha Airlines. El 15 d'abril de 1959, Aloha va tenir el seu primer lliurament de Fairchild F-27 avions de turbohèlix. Aquests avions van ser exclusius per Aloha, construït amb una quilla més forta fes de ventre i la pell més gruixuda per satisfer preocupacions sobre amaratge forçós de l'aeronau d'ala alta. Aquest estiu, la quota de mercat d'Aloha va saltar al 42%.
Aloha retira el seu últim DC-3 el 3 de gener de 1961, convertint-se en la segona companyia aèria dels Estats Units a operar una flota sencera amb avions de turbina. El 1963, la línia aèria va rebre dues Vickers Viscounts d'Austrian Airlines i aviat va adquirir un tercer. L'últim F-27 va ser retirat de servei al juny de 1967.
El massiu augment de la capacitat va danyar a ambdues línies aèries, i en 1970, es dóna el primer de tres intents fallits de fusió entre els dos rivals (els altres propers, en 1988 i 2001). A l'octubre de 1971, la companyia va vendre la resta dels seus Viscounts i la seva flota va ser solament d'avions amb turbina.
El 1983, Aloha presentar AlohaPass seu programa de viatger freqüent. El 1984, l'aerolínia arrendar un McDonnell Douglas DC-10-30, i de 28 de maig, es va inaugurar el servei amb els aparells entre Honolulu, Guam, i Taipei sota el nom d'Aloha Pacific. L'operació, però, no va poder competir amb la pressió de Continental Airlines, i es va suspendre el 12 de gener de 1985. L'octubre d'aquell any, Aloha va adquirir avions Quick-Change 737 que es podrien convertir ràpidament de la configuració de passatgers a vaixell de càrrega per als vols de càrrega nocturns. Al febrer de 1986, Aloha va començar vols setmanals entre Honolulu i Kiritimati (Illa Christmas), convertint-se en la primera aerolínia a operar ETOPS 737.
El dia 14 de febrer de 2000, l'aerolínia va començar els seus vols al continent, amb avions Boeing 737 recentment adquirits, volant deesde Honolulu i Kahului a Oakland, Califòrnia.
Un augment dels costos i una recessió econòmica al Japó obliga a Aloha a posar-se en una posició defensiva al començament del 2000, exacerbada pel 11 setembre 2001 després dels atacs terroristes, el pànic de la SARS de 2003, i el ràpid augment dels preus dels combustibles. El 30 de desembre de 2004, Aloha Airlines es va presentar per a la protecció del Capítol 11 de fallida, en un intent de reduir els costos i mantenir la competitivitat amb altres companyies aèries que actuen a Hawaii. Després de l'aprovació dels nous contractes laborals i l'obtenció d'inversions addicionals per part de nous inversors, la companyia aèria va aconseguir sortir de la protecció de fallida el 17 de febrer de 2006. El 30 d'agost de 2006, Gordon Bethune va ser nomenat President de la Junta.
La línia aèria és de propietat exclusiva de l'Aloha Airgroup i té 3482 empleats.
Va tancar operacions el 31 de març de 2008 per fallida d'empresa. Actualment, United Airlines opera algunes rutes deixades per Aloha després del seu tancament.
Destinacions
Aloha Airlines va operar a les següents ciutats
Estats Units
Califòrnia
• Oakland Oakland International Airport
• Sacramento Sacramento International Airport
• San Diego San Diego International Airport
• Santa Anna John Wayne Airport
Hawaii
• Fil, Hawaii Hilo International Airport
• Honolulu Honolulu International Airport Hub
• Kahului, Hawaii | Kahului Kahului Airport Focus City
• Kona, Hawaii | Kona Kona International Airport
• Lihue, Hawaii Lihue Airport
Nevada
• Les Vegas McCarran International Airport
• Reno Reno / Tahoe International Airport

Acords de Codi Compartit
Aloha Airlines mantenia acords de codi compartit amb les següents línies:
- United Airlines - Island Air
Accidents
En un vol comercial rutinari a 29 abril 1988 entre Fil i Honolulu, a Hawaii, va acabar amb 59 dels 93 ocupants ferits, i un d'ells, l'hostessa Clarabelle Lansing, va desaparèixer (es presumeix morta, el seu cos mai va ser trobat) . En ple vol, i causa de "fatiga de materials" segons les autoritats, es va desprendre una secció completa del sostre de l'avió, un Boeing 737. "Clarabelle anava caminant pel passadís de la primera classe quan va ocórrer, no vaig saber com, però va desaparèixer", va dir un testimoni. Després de l'incident, el pilot va aconseguir aterrar a l'illa de Maui.

Oahu , l'illa de Lost a Hawaii

Ets fanàtic o fanàtica de la pel · lícula Lost i tens ganes de conèixer els seus escenaris de filmació ? . Doncs per això cal fer un viatge a Hawaii , ja que s'hi troben els escenaris d'aquesta famosa sèrie televisiva , a l'illa d'Oahu i des que és filmada la pel · lícula de Lost , és denominada popularment com l'illa de Lost . L'illa Oahu és la més gran de l'arxipèlag de Hawaii , i la seva capital és la populosa Honolulu una destinació rellevant en turisme.

Aquesta illa hawaiana de bellíssims paisatges posseeix uns 200 quilòmetres de platges de sorra blanca i un clima benèvol durant tot l'any, i des que aquí va començar a rodar-se la pel · lícula Lost , es va convertir en destí de peregrinació per als milers i milers de seguidors d'aquesta sèrie de Fox , de gran èxit a tot el món.

Així mateix , cada any és triada com a destinació de vacances a Hawaii per més de 4 milions de turistes estrangers que busquen els seus magnifiques platges exòtiques . Entre elles Mokule'ia Beach , una platja paradisíaca al nord d'Oahu i no tan popular com les seves platges cèntriques , però si amb un entorn exuberant de vegetació que la converteixen en una de les mes belles . Va ser aquí on es van rodar les escenes de la primera temporada, quan l'Oceanic Flight 815 s'estavella a la vora del mar. Allà es va aixecar el set de filmació i fins es va traslladar part original del fuselatge d'un avió . Després l'escenari de filmació va continuar en Papailoa Beach , amb accés lliure al públic però amb custòdia policial en diversos sectors.

En Oahu hi ha molts llocs per gaudir durant les teves vacances , com recórrer Honolulu el centre comercial i històric de l'illa. On podrem visitar els seus museus i així conèixer els tresors artístics de la cultura de Hawaii . Badia de Hanauma localitzada cap al sud-est d'Oahu , és un dels llocs recomanats per practicar snorkel . Una reserva natural amb esculls i peixos de múltiples colors , en la qual funciona un centre educatiu marí i es poden prendre classes de busseig.

La llegendària Waikiki Beach és ideal per prendre classes de surf . Sandy Beach , és la preferida dels fans del body board . Makapu'u , la favorita de les famílies desitjoses d'investigar la vida marina en piscines naturals envoltades de muntanyes . Així mateix , a Oahu es realitzen tour guiats per tots aquells racons on va ser filmada la sèrie Lost.

 

Jurassic World, a Hawaii

Entre els paradisos naturals que queden al món Hawaii és un dels més recurrridos a l'hora de rodar algunes de les pel·lícules més espectaculars dels últims anys.
Entre els paradisos naturals que queden al món Hawaii és un dels més recurrridos a l'hora de rodar algunes de les pel·lícules més espectaculars dels últims anys. El recent i reeixida estrena de Jurassic World ha tornat a posar de moda aquesta illa, especialment la zona de Kualoa Ranch, reconeixible també pels aficionats a les sèries per la seva inconfusible muntanya que va servir de fons a molts capítols de Perdidos.
Hawaii és una de les experiències turístiques úniques al món. No és una destinació mitificat, sinó que és realment és un dels llocs paradisíacs més rellevants de tot el món. A més d'una zona interior de gran bellesa aquest conjunt d'illes ofereix al viatger platges de sorra blanca, negra i verda d'aigües cristal·lines i llocs calmats i relaxats. A més, les platges de Hawaii estan pensades per a tot tipus de públic des dels que busquen grans resorts turístics per anar amb tota la família fins, els que prefereixen platges a Hawaii recòndites enmig de llocs selvàtics i fascinants. Destaquen la platja de Hapuna, de sorra blanca i probablement la més famosa de l'illa, o la de Punaluu, situada al Parc Nacional dels Volcanos i caracteritzada per la seva sorra negra.
També és recomanable visitar poble de Kailua, cor de la costa de Kona, plena de museus i llocs d'interès.