Els nens de la zona es diverteixen amb la pesca mitjançant una simple corda i un ham. Gili Meno. A l'horitzó Gili Air, l'illa discreta i oblidada, de expatriats i secretes festes de colors. Cap a l'oest Gili Trawangan, la illa dels party-backpackers i el bronzejat daurat, de surfistes, bussejadors i aspirants a ser-ho. On va tot el món. Els vaixells dels pescadors aquí són allargats, amb dues barres de fusta ancorades als costats per incrementar la flotabilitat. El corall està tan a prop de la riba que el calat és molt baix, cal empènyer per posar el vaixell a flotació. Creix a pocs metres, és accessible, encara que no gaire vistós. Grans roques arrodonides i branques enganxades al fons de tons rosats i violetes, algun groc. Petits peixos d'un blau brillant, com de neó, destaquen entre la resta de fauna tropical i un plàncton fluorescent, ben famós, salta en minúscules partícules en copejar l'aigua a la nit. Diuen que els dies de lluna plena les tortugues van a la platja per deixar els ous. Ara és migdia i la calor només et deixa estar enganxat a la vora, a un mar blau a l'horitzó, verd i transparent costat de la sorra. Venedores de mango i pinya recorren amb elegància la platja. Porten cistelles negres, recolzades en un drap sobre el cap, i contonean rítmicament els seus malucs al caminar. Rostres arrodonits, foscos, als quals no sembla que el sol els afecti. Els turistes ja es repleguen a l'ombra dels arbres, no hi ha palmeres a la vora. El estona al sol s'ha acabat. Toca dormir una mica.