Unes nenes ballen als voltants del monestir de Nakuto Lab, als afores de Lalibela per guanyar-se una mica de propina amb els turistes. En Lalibela hi ha onze esglésies excavades a la pedra, a 2.700 m. d'altitud i a uns 700 km. de la capital etíop, Addis Abeba. Han estat datades entre els segles XII - XIII i denominades com "la Jerusalem negra". La seva construcció s'atribueix al rei Lalibela (segle XIII) que va ser, més tard, canonitzat per l'església etíop i que ha estat considerat pels europeus com el famós Prest Joan. L'impacte que provoquen les esglésies el primer cop que es veuen és tan gran que el primer europeu que les va veure, el sacerdot portuguès Francisco Álvarez, ho va eliminar de la seva crònica perquè pensava que ningú el creuria. Les construccions són monolítiques, tallades en una massa inclinada de terra volcànica vermella, assentada sobre una capa de basalt gris fosc, situades a banda i banda del riu Jordà i comunicades mitjançant túnels i passadissos amb obertures que donen a coves d'ermitans i catacumbes. Algunes són de tipus basílica, amb característiques arcaiques que imiten elements arquitectònics de períodes anteriors, però a la vegada difereixen les unes de les altres en disseny i estil. Dues d'elles estan decorades amb interessants pintures murals i figures esculpides. Es diu que el rei Lalibela va trigar 24 anys a construir-les. S'han classificat en tres grups diferents: esglésies construïdes en coves, estructures senzilles construïdes dins d'una cova natural (Makina Medhane Alem, Yemrehanna Kristos); esglésies excavades a la roca, són totes aquelles excavades en una paret de roca i, de vegades, usant una cova ja existent per eixamplar (Aba Líban, Bete Meskel, Bete Denagil); esglésies monolítiques, oradadas a la roca en una sola peça i separada d'aquesta per trinxeres per tots els costats excepte per la base (Bete Medhane Alem, Bete Mariam , Bete Emmanuel, Bete Giorgis). L'erosió causada principalment per la intempèrie està deteriorant la superfície de la pedra de totes les esglésies de manera que necessiten una restauració urgent. Les principals són l'església de Medhane Alem, la de Maryam, la de Ammanue, la de Giyorgis i la de Golgota-Mikail. En Lalibela se segueixen practicant els mateixos cultes i ritus que fa 800 anys i per als cristians ortodoxos d'Etiòpia és una segona Terra Santa, amb el seu llit rebatejat Jordà i la seva Muntanya Tambor. Lalibela és el millor exemple de cristianisme arcaic, ja que hi viuen no menys de 350 sacerdots, 250 diaques, 400 novicis i diversos centenars de monjos, tots ells en una estructura fortament jerarquitzada.