Un captaire demana diners a les portes d'una de les esglésies de Lalibela. Les esglésies de Lalibela, van ser tallades a la roca viva sobre l'any 1200 representant la Terra Santa com a resposta a la captura de Jerusalem pels musulmans. Quatre de les esglésies són exemptes, les altres estan unides a la roca mare, bé per alguna paret o bé pel sostre. Aquestes últimes també són sorprenents, en totes elles, l'espectacle arquitectònic és meravellós, un treball de formigues, en concret de 40.000 obrers que es van encarregar de buidar els milers de metres cúbics per deixar al descobert les esglésies. Encara que també hi ha qui creu que aquesta obra, per la seva magnitud i bellesa, només va poder haver estat creada pels àngels. Les esglésies de Lalibela es distribueixen en dos grups principals, separats pel canal de Yordanos, que representa el riu Jordà, però comunicades entre si per túnels, passadissos i trinxeres. El lloc va ser concebut perquè la seva topografia correspongués a una representació simbòlica de Terra Santa. Només cal creuar el llindar de qualsevol dels temples, recórrer els passadissos excavats a la roca que uneixen uns i altres, admirar la bellesa de les seves Bíblies, escoltar els rítmics cants litúrgics per retrocedir en el temps sigui el dia que sigui de l'any. Els sòls segueixen coberts de palla i aspres estores. El mobiliari és escàs. La llum, somorta. I els sacerdots sorgeixen de la penombra per donar la seva benedicció al nouvingut amb una gran creu que porten a la mà. Estem a l'Àfrica més desconeguda i ignorada. Estem a Lalibela, la "Jerusalem negra". De totes les Esglésies, la peça mestra, la icona d'Etiòpia, és la meravellosa Bet Giyorgis (Església de Sant Jordi), que es diu que va ser construïda després de la visita que el Sant va fer a Lalibela muntat en el seu cavall blanc. Bet Giyorgis està apartada de la resta d'esglésies, excavada en un pendent rocosa des de la qual es pot apreciar perfectament la seva petri origen. Es baixa a ella per un passadís tallat a la roca, que creua dos portals per desembocar finalment al pati que envolta l'església. Com en tot Etiòpia, els monjos saluden als visitants amb un "salam" (de l'àrab: pau) i de seguida obren les portes de l'església perquè aquests puguin admirar els seus tresors: creus massisses d'or de bellíssimes formes, antigues pintures de sants ortodoxos i algunes escultures excavades a la roca, part integrant de les columnes o parets.