Illa de Rarotonga. Illa Cook. Polinèsia. El sud de l'Oceà Pacífic. Una dona mostrant la seva esquena en un tatuatge típic polinesi o maori. Els símbols del tatuatge polinesi de caps de la llança es poden trobar en gairebé tots els dissenys de tatuatge polinesi. Està dissenyat per a expressar el valor i la lluita. També s'utilitza per representar guerrer, articles punxeguts, i picada d'animals i els llamps. Caps de llança se solen utilitzar en combinació amb altres símbols per expressar certs significats. Per exemple, una línia de puntes de llança i una línia de enatas cap per avall al llarg del seu costat pot expressar el significat de derrotar enemics. T? moko és l'òrgan permanent i la cara marcat per M? ori, el poble indígena de Nova Zelanda. Tradicionalment és diferent del tatuatge i tatau en què la pell va ser tallada per UHI (cisells) en lloc de punció. Això va deixar la pell amb ranures, en lloc d'una superfície llisa. Arts del tatuatge són comuns al país d'origen polinesi oriental de M? Ori, i els instruments tradicionals i els mètodes emprats van ser similars als utilitzats en altres parts de Polinèsia (veure Buck 1974:296, citat en les referències més avall). En la cultura M pre-europeu maorí, molts, si no la majoria de persones d'alt rang van rebre moko, i els que es van anar sense ells eren vists com a persones de condició social més baixa. Moko Rebre constituir una fita important entre la infantesa i l'edat adulta, i va ser acompanyat per molts ritus i rituals. A més de la senyalització estatus i el rang, una altra de les raons per a la pràctica en els temps tradicionals era fer una persona més atractiva per al sexe oposat. En general els homes van rebre moko a la cara, les natges (anomenada raperape) i cuixes (anomenats puhoro). Les dones en general portaven moko en els seus llavis (kauwae) i barbetes. Altres parts del cos sap que tenen moko inclouen fronts de les dones, les natges, les cuixes, el coll i l'esquena i l'esquena dels homes, l'estómac i les cames.