Centre històric de Bruges. Bruges és un exemple excepcional d'un assentament històric medieval, que ha mantingut la seva estructura històrica, ja que ha evolucionat al llarg dels segles, i on les construccions en gòtic original formen part de la identitat de la ciutat. Com una de les capitals comercials i culturals d'Europa, Bruges ha establert vincles culturals amb diferents parts del món. Està estretament associat amb l'escola de pintura flamenca primitiva. El casc històric de Bruges és el testimoni, durant un llarg període, d'un intercanvi considerable de factors que influeixen en el desenvolupament de l'arquitectura, sobretot en maó gòtic, ha afavorit innovadores influències artístiques. És un exemple destacat d'un conjunt arquitectònic que il.lustra etapes significatives en els àmbits comercial i cultural a l'Europa medieval, dels quals les institucions públiques, socials i religioses són un testimoni viu. Bruixes ha conservat les organitzacions espacials i estructurals que caracteritzen les diferents fases de desenvolupament, i el centre històric ha seguit cobrint exactament la mateixa àrea que el perímetre de l'antic assentament. Sent una ciutat activa, viva, però, ha conservat les estructures arquitectòniques i urbanes que documenten les diferents fases del seu desenvolupament: com a part d'aquesta continuïtat, la renovació a la fi del segle 19 de les façanes introduir un estil neogòtic que és especial per a Bruges. Des 1815-1830 Bruges va ser part del Regne Unit dels Països Baixos i des de 1830 ha format part de Bèlgica. El ferrocarril va arribar a Bruges el 1834, fent alguns canvis en el teixit urbà. A partir de 1854, l'administració municipal va preparar transformacions urbanes en l'esperit de Haussmann, però només una d'elles es va dur a terme, a la zona del nou teatre, on va ser destruït el teixit medieval. Durant el segle 19, una colònia d'aristòcrates anglesos van influir en la vida cultural de la ciutat, contribuint a un renovat interès pel patrimoni artístic de Bruges i la restauració d'edificis històrics, incloent la fundació de la Societat de la emulació pour l'histoire et les Antiquités de la Flandre Occidental. Alguns edificis van ser danyats durant les dues guerres mundials, però en el seu conjunt, però, la ciutat va sobreviure gairebé totalment. Des de 1968 les polítiques es van centrar en la conservació de la ciutat històrica, donant lloc a la creació del Servei de la Conservació i Renovació Urbana i el primer pla d'estructura urbana.