Retrat a una noia local en un poblat proper al campament Khwai River Lodge d'Orient Express a Botswana, a l'interior de la Reserva Salvatge de Caça Moremi. Botswana. La geografia de Botswana està marcada pels seus dos grans mites: el desert del Kalahari i el delta de l'Okavango. Després d'un llarg camí des d'Angola, el riu Okavango arriba al nord-oest del país per abocar les seves aigües, no a l'oceà com és normal, sinó a les àrides terres del Kalahari, on en un mar de sorra sorgeixen 15.000 quilòmetres quadrats de canals, illes, flora i una fauna inimaginable. Tampoc el llegendari desert és el paratge erm que es podria imaginar, sinó una rica sabana semidesèrtica que cobreix el 85% de la superfície total del territori, on extenses planes de pastura i boscos de mopane s'alternen amb fines sorres vermelles, grises i blanques, promontoris rocosos i finalment les dunes que tots esperem trobar. Les seves fronteres són: al nord i oest amb Namíbia, a l'est amb Zimbabwe, i al sud amb Sud-àfrica. Al sud-est del país es troba la zona més fèrtil i també la més densament poblada. El 80% de la població viu en el medi rural. No és estrany que els boiximans, habitants de Botswana des de fa més de 30.000 anys, hagin quedat arraconats a les regions més remotes del Kalahari. La seva espiritualitat els ha permès la convivència pacífica amb les ètnies que s'han anat assentant en el seu territori al llarg dels segles. Qualsevol disputa es resolia amb la fragmentació amistosa dels grups tribals, en virtut de la qual els perdedors s'establien en un altre lloc. Aquesta civilitzada pràctica va ser possible fins a principis del XIX, quan totes les pastures que voregen el Kalahari estaven ja repartits i l'expansió cap Sud-àfrica era impossible. Conscients del vulnerables que els feia la fragmentació en aquestes circumstàncies, van aconseguir reagrupar-se en una societat altament estructurada regida per monarquies hereditàries. La història més recent de Botswana, com la de la majoria dels països africans, ha vingut marcada pels interessos de les potències colonials. En aquest sentit, cal preguntar-se: ¿Quin interès tindria administrar 50 milions d'hectàrees de sorra? La resposta és fàcil: el seu valor estratègic. Per Gran Bretanya representava la possibilitat de connectar les seves valuoses terres del nord amb el port de Ciutat del Cap. Portugal buscava un pas entre Angola i Moçambic. Per als alemanys només era una manera de no quedar enrere en la carrera pel repartiment del continent.