Un ramat de gaseles Thompson en estat d'alerta per l'atac d'algun depredador prop del campament Khwai River Lodge d'Orient Express a Botswana, a l'interior de la Reserva Salvatge de Caça Moremi. Gasela de Thomson Es tracta d'una gasela de cos relativament compacte, un dels més àgils i elegants antílops, formant grans ramats que viuen a prop d'alguna font aigua en prats d'Àfrica septentrional. El seu nom es deu a l'explorador escocès del segle XIX anomenat Joseph Thomson. Es tracta d'una gasela de cos relativament compacte, amb el coll no molt llarg, de pelatge vermellós a les parts superiors i blanc a la regió ventral, l'interior de les potes, la gola, l'interior de les orelles, i en unes línies al voltant dels ulls vorejades de negre. En els costats, una banda negra separa el pelatge vermellós del blanc. Ambdós sexes tenen banyes anellats que es dobleguen primer cap enrere i després cap amunt, arribant als 40 centímetres en els mascles, que els tenen més llargs i gruixuts que les femelles. Posseeixen glàndules preorbitales ben desenvolupades. És un animal molt actiu i àgil, que pot córrer a 80 quilòmetres per hora. La majoria de les gaseles s'alimenta d'una varietat de plantes, la de Thomson menja principalment herba. Durant l'estació plujosa a la sabana, el 90% de la seva dieta és herba. A l'estació seca, abandona els prats secs i es refugia en zones de matoll. Allà adapta la dieta i menja brots i fulles noves d'arbustos i mates. Per menjar la gasela talla l'herba amb els seus afilats incisius. Mastega cada mos minuciosament abans d'empassar-se'l com tots els remugants té un eficient sistema digestiu; s'empassa el menjar i la digereix al rumen (primer estómac) abans de regurgitarla i mascarla altra vegada. Després, torna a empassar el menjar que passa per tres estómacs més, per extreure totes les substàncies nutritives de l'herba.