Bonica posta de sol durant el safari aquàtic al campament Eagle Island Camp d'Orient Express, als afores de la Reserva d'Animals de Moremi, a Botswana. La visita d'Okavango. La millor època per visitar el delta depèn del que es vulgui observar. Si el que es busca són animals grans, el millor període és entre maig i octubre, quan les aigües baixen i aquells es concentren al voltant de l'aigua. Si el que es vol veure són aus i una vegetació exuberant, la millor època és entre novembre i abril, l'època de les pluges. Hi ha uns quaranta lodges i campaments al delta de l'Okavango. Els campaments, on es pot acampar o llogar un lodge (casa o pavelló) propietat del govern es troben a la reserva de Moremi, però no en el cor del delta, on hi ha els de caràcter privat. Per accedir-hi cal un tot terreny, 1 mocoro (barques típiques de la zona), un helicòpter o una avioneta, reservada per als campaments més cars, que no tenen altra via d'accés. La intenció del govern de Botswana és evitar el turisme de masses en el fràgil ecosistema del parc, i per tant l'estada i els allotjaments dins del parc són molt cars. Molts dels campaments organitzen sortides a peu i acampades en illes des de les de fer petits safaris. Els desplaçaments en vehicle tot terreny, dins de les illes grans i als voltants del delta, estan condicionats en molts casos per l'altura de l'aigua, que en temps de crescuda cobreix els sorrencs camins. A les zones privades fins i tot es poden organitzar sortides nocturnes amb tot terreny, però mai al parc nacional si no s'és un científic. El riu Okavango neix a l'altiplà central d'Angola, on se li coneix com el Kubango, al sud de Vila Nova per, després de recórrer uns 1.600 km trobar-se ja a Botswana, amb la gran planura prèvia al desert del Kalahari, on forma el delta interior més gran del món. Posteriorment desapareix empassat per les sorres del desert i l'evaporació sense arribar mai al mar, destí natural dels rius. El fet que s'alimenti fonamentalment de les aigües produïdes per les pluges a Angola fa que el nivell més alt s'arribi a l'agost, plena època seca, mentre que a la de pluges, quan els animals poden trobar aigua en nombrosos pantans estacionals, el delta presenta el seu nivell més baix. Això és el que converteix al Delta de l'Okavango en un lloc únic al món on viuen unes 5.000 espècies d'insectes, 3.000 classes diferents de plantes, 540 d'aus, 164 de mamífers, 157 de rèptils i 80 de peixos. El delta ha sofert molt poc la pressió humana degut principalment a la forta presència de la mosca tsetse, portadora de la malaltia de la son, que ha impedit el desenvolupament de les societats ramaderes tant tradicionals com colonials. I aquest problema presenta també una cara afortunada, ja que la fràgil ecologia del delta no hagués resistit una excessiva pressió humana, especialment de les grans granges comercials. Però l'ésser humà és capaç d'adaptar-se a gairebé qualsevol entorn i sempre hi va haver presència humana al delta. Una presència que vivia de petits cultius de supervivència i sobretot de la pesca en les seves aigües, que realitzava en grans canoes construïdes partint de la carcassa natural de grans troncs. Avui en dia, aquestes canoes conegudes com mekoro en la llengua setswana (mokoro en singular), s'han convertit en el millor vehicle per visitar el delta. Manejades amb una perxa a l'estil de les barques de l'Albufera de València per exemple, cada canoa pot portar dos passatgers amb el seu equipatge i el seu menjar, més l'equipatge i el menjar del tri-pulante-guia. Així, un recorregut típic pel Delta de l'Okavango consisteix en tres o quatre hores de navegació diària, amb parades per veure hippo pools, nius o qualsevol altra curiositat que estigui en el camí, que ens portarà de zona en zona d'acampada. A l'alba i al capvespre es realitzen passejades a peu per les diferents illes per observar els mamífers i aus que les poblen, guiats pels experts barquers que coneixen els entramats de canals i terra ferma com qualsevol coneix els carrers de la seva ciutat. La resta del temps es passa gaudint de la pau i la natura verge que ofereixen les zones d'acampada, preparant els àpats o intentant xerrar amb els guies asseguts al costat del foc. El mínim temps necessari per gaudir de tot això són tres dies, encara que des d'aquí recomanem estades de cinc dies o una setmana, incloent en el viatge un recorregut per zones de la Reserva de Moremi.