Un dels vehicles 4x4 d'Orient Express fa una parada en el camí al vespre per prendre un te i contemplar la posta de sol al costat d'un baobab. Prop del campament Savute Elephant Camp d'Orient Express a Botswna, al Parc Nacional de Chobe. Diferents espècies de baobabs: Adansonia digitata: el baobab per excel · lència. Creix en totes les zones semiàrides de l'Àfrica continental, aconsegueix els 25 m d'alçada i 10 metres de diàmetre. La copa és arrodonida i té un o diversos troncs secundaris. Les fulles tenen de 5 a 7 folíols. El fruit és globós o ovoide. Al Sahel hi ha quatre tipus d'aquesta espècie, el d'escorça negra, el d'escorça vermella, el d'escorça gris i el de fulles fosques (dark leaves). Aquest últim té les fulles més apreciades com a verdura, el gris és millor per la fibra i els altres pels fruits. Adansonia grandidieri. Propi de Madagascar, és l'espècie més alta (25 m) i esvelta que les altres; acilindrado i llis. També és l'arbre que té més usos i s'ha explotat més. L'escorça, d'un to gris vermellós, i que en l'arbre adult té de 10 a 15 cm de gruix, és tan fibrosa que no queda cap arbre del qual no s'hagi extret a una alçada de dos metres per fer teixits, ja que es regenera fàcilment. El fruit és globós, dues vegades més llarg que ample. La polpa del fruit es menja fresca i de la llavor s'extreu un oli per cuinar. En algunes zones s'alimenta a les cabres amb aquests fruits, les cabres digereixen la polpa i expulsen la llavor sencera. La fusta, esponjosa, és rica en aigua i té anells concèntrics que mostren els anys de creixement. Segons les llegendes, els arbres solitaris d'aquesta espècie alberguen esperits i no és estrany trobar ofrenes als peus dels exemplars més grans. Adansonia Gregorii (sense. A. gibbosa). Endemisme d'Austràlia. Creix en afloraments rocosos, llits de rius i planes inundables del nord-oest d'Austràlia. Rarament supera els deu metres d'altura i la copa és irregular. Fes les fulles entre novembre i març. Els australians en diuen arbre de la rata morta o arbre ampolla. Adansonia madagascariensis. Poden mesurar de 5 a 12 mi ser de formes molt diferents. Creix al nord-est de Madagascar i pot fins i tot endinsar uns metres al mar. El fruit és més ample que llarg. Floreix al febrer i dóna les fulles al novembre. Si es planta en planter, les seves arrels inflades són una verdura excel · lent. Adansonia perrieri. Creix també al nord de Madagascar. Queden pocs exemplars d'aquesta espècie en perill d'extinció. No supera els 15 metres d'altura i ja que està a l'hemisferi sud tira fulles entre novembre i abril, com la resta de baobabs de Madagascar. Adansonia rubrostipa (sense. A. Fony). Creix a l'oest i al sud de Madagascar, en terrenys sorrencs o argilosos. És el més petit dels baobabs de Madagascar, de 4 a 5 m, encara que poden trobar exemplars de fins a 20 metres d'altura. Són gruixuts i s'estrenyen abans de les branques, donant-los una forma d'ampolla molt especial. L'escorça és marró vermellosa. Les fulles són serrades. És una important font d'alimentació per als lèmurs. Adansonia suaresensis. Creix al nord de Madagascar. També en gran perill. És una espècie alta, mesura fins a 25 mi té un tronc esvelt d'uns 2 m de diàmetre. El brancatge és ampli, les fulles tenen de 6 a 11 folíols verd groguencs i el · líptics. El fruit és dues vegades més ample que llarg. Les seves llavors són les més grans de la família. Adansonia za. Creix des de l'extrem sud fins al nord-oest de Madagascar. El tronc és cilíndric i moltes vegades irregular. Les llavors són comestibles i el tronc s'usa sovint com a dipòsit de terra.