Una dona riberenca del poblat de Timicuro I descansa en la hamaca al costat del seu fill. Explica la llegenda que una epidèmia estava acabant amb la gent d'una comunitat nativa. Que la mare de dos nens, sentint-se amb els primers símptomes de la malaltia, va voler salvar del mal als seus petits i llavors els va portar a la muntanya, molt lluny i els va deixar en aquest lloc. Prop d'una bonica trencada, abundant en peixos i arbres fruiters. Amb gran pena els va deixar, sabent que no els tornaria a veure més. Ells van jugar, van menjar fruits i es van banyar a la quebradita, però ja en la nit van sentir la falta de la seva mare i van partir en la seva recerca però es van perdre a la muntanya.