Una dona en trànsit es banya en una de les gorgs de Saut d'eau per connectar amb un Iwa. Però si les danses i invocacions tenen aquesta càrrega emocional intrínseca als clímax religiosos, és el so dels tambors el que en realitat domina el paisatge. És aquí on l'estat de trànsit-ulls blancs, moviments involuntaris, gestos ídem-s'estén com un mantell psicotròpic entre els 'ounsis'. No són pocs els creients que es dirigeixen fins Ville-Bonheur només per mirar i acaben dansant en bassals d'aigua tèrbola per adorar, sense poder controlar ni el seu cos ni la seva voluntat, a les deïtats del regne Dahomey (tampoc són pocs, és cert, els que no entenen res i assumeixen aquesta cerimònia com pur teatre).